SINOPSI 

Wes té 25 anys i és el dropo més desencantat i avorrit que habita al planeta. El seu cap es fica amb ell sense parar, la seva xicota no li fa cas i la seva vida està mancada d'al·licients. Tots els qui el coneixen estan convençuts que aquest vague nat mai arribarà a res. A Wes només li queda esperar que el temps passi fins que mori de manera rutinària. Però tot canvia quan coneix una dona anomenada Fox. Després de l'assassinat del pare de Wes, a qui veia molt poc, la letal i sexy Fox recluta el jove per a la Fraternity (Fraternitat), una societat secreta que entrena el jove per treure els seus poders adormits i venjar la mort del seu pare. Mentre Fox l’ensenya a desenvolupar reflexos tan ràpids com el llamp i una agilitat desmesurada, Wes descobreix que aquesta societat secreta es regeix per un codi molt antic que ningú pot infringir: portar a terme les condemnes dictades pel destí. Gràcies als seus brillants i malvats professors, entre els quals hi ha Sloan (Morgan Freeman), l'enigmàtic líder de la Fraternitat, Wes gaudeix de la força que sempre va voler tenir. No obstant això, a poc a poc, comença a adonar-se que els seus companys no són el que semblen. Atrapat per la seva recent adquirida força i el seu desig de venjança, Wes aprendrà el que ningú podia ensenyar-li: només ell controla el seu destí.

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

Increïble, únic, experimental, irònic i geni creatiu són alguns dels qualificatius emprats per descriure el director rus Timur Bekmambetov, nascut a Guryev, Kazakhstan. La seva peculiar visió l’ha col·locat al timó de la seva primera pel·lícula en anglès, amb el suport d’un grup d'experimentats productors, un repartiment i un equip premiats, sota els auspicis d'un important estudi americà. Però, com va ocórrer? El 2004, Timur Bekmambetov va estrenar Guardianes de la noche, una pel·lícula amb un pressupost d'1,8 milions de dòlars la recaptació de la qual va superar els 16 milions només a Rússia, i així la van convertir en un èxit més gran que El señor de los anillos: la comunidad del anillo. Guardianes del día es va estrenar a Rússia a principis de 2006. Encara que més costosa que la primera, va ser una altra producció de baix pressupost, 4,2 milions de dòlars, però aquesta vegada la recaptació va assolir gairebé els 40 milions dòlars a Rússia. En la mateixa època, els executius de Marc Platt Productions havien llegit el primer lliurament de Wanted, la sèrie de còmics, i estaven convençuts que la fosca i imaginativa història tenia un enorme potencial cinematogràfic, però el tema (una banda de superdolents que havia dividit el món en faccions) necessitava un gir gens habitual. Van començar a buscar un realitzador que estigués disposat a trencar motllos. Després de veure Guardianes de la noche, van saber que l’havien trobat. Si Timur Bekmambetov era capaç de crear una pel·lícula tan impactant visualment amb un pressupost restringit, què no seria capaç de fer amb un pressupost generós i els mitjans d'un gran estudi? El productor Marc Platt diu: “el llenguatge visual que fa servir Timur és únic, sorprenent i extraordinari. Mai havia vist imatges semblants. Em va semblar que la seva habilitat per crear móns nous era idònia per a aquest material, i que ens permetria crear alguna cosa diferent, experimental, sense deixar de ser accessible per al públic en qualsevol part del món”. [...]

Quant a la fe que té en la visió tan particular del director, Jim Lemley diu: “si poséssim tres persones en una habitació amb una càmera i els demanéssim que rodessin el mateix, les imatges de Timur sempre ens sorprendrien”. Timur Bekmambetov, parlant de la seva inventiva visual, diu: “és com si cent idees s'amunteguessin al meu cervell, lluitant per sortir. Potser per això creo un estil nou, quelcom que no s'ha vist abans. Vull que el públic participi en l'acció, que sigui part de l'acció, que viatgi amb el personatge, en comptes de limitar-se a observar”.

El director ha demostrat ser capaç d'imprimir un increïble realisme a cadascun dels seus projectes. Creu que cada acció, cada emoció, ha de tenir una base realista per molt extravagants que siguin les circumstàncies. L'enorme atenció que posa en els detalls li permet concentrar-se i construir escenes sòlides. “Dirigir la meva primera pel·lícula en anglès no ha estat diferent de les meves altres pel·lícules”, diu. “Intento comunicar-me amb els espectadors, enamorar-me d'ells en certa manera i fer-los una bona pel·lícula, explicar-los una bona història.” La realització i el to acerb de Timur Bekmambetov no han canviat gaire en traslladar-se a una producció de parla anglesa. Marc Platt diu: “el to sardònic de Bekmambetov està molt present en les seves anteriors pel·lícules. Té un humor negre que sorgeix en els moments menys esperats. La seva ironia narrativa i visual aporta a Wanted (‘Se busca’) un to únic”. [...]