SINOPSI 

Rio de Janeiro, 1997. A Nascimento, capità del BOPE (Batalló d'Operacions Especials de la Policia), la tropa d'elit de la Policia de Rio, se li assigna el comandament d'un dels grups que tenen la missió de “pacificar” les faveles del turó (morro) de Turano a causa de la visita de Joan Pau II, que s’instal·larà en una zona pròxima. El capità, sota una pressió constant, comença a notar els efectes de l'estrès. Ha d'executar les ordres rebudes, mentre intenta trobar un substitut, ja que la seva dona, Rosane, es troba en els seus últims dies d'embaràs i li demana constantment que abandoni la primera línia del Batalló. En aquestes condicions, el criden per a una altra emergència més en una favela. Durant un tiroteig en una festa funk, Nascimento i els seus han de salvar dos aspirants a oficials de la Policia: Neto i André Matias. Desitjosos d'entrar en acció i impressionats per l'actuació dels seus salvadors, tots dos es presenten com a candidats al curs de formació del BOPE.

labutaca.net

CRÍTICA

El cinema brasiler està prenent volada –o almenys, està fent-se notar en l'àmbit internacional– en els darrers anys: cineastes com Fernando Meirelles o el mateix José Padilha, al costat de molts altres noms, ens han brindat en aquests últims anys una gran quantitat de pel·lícules veritablement notables el nexe comú de les quals no és cap altre que el retrat dels estrats més baixos de la seva societat. Títols com la fabulosa Ciudad de Dios, Carandiru, Ciudad de los hombres o el documental Bus 174, dirigit pel mateix José Padilha, convergeixen en un estil auster, en una cruesa inigualable i un hiperrealisme fortament carregat de denúncia social que intenta donar a conèixer a tothom aquest Brasil que s'amaga darrere de tòpics turístics tan banals però alhora tan precisos com poden ser els carnavals, les platges o la canarinha.

Podríem parlar de Tropa de élite com una filla il·legítima de Ciudad de Dios, la seva contrapartida. I és que si la pel·lícula de Fernando Meirelles retratava el crim organitzat a les faveles de Rio de Janeiro a través de l'ascensió al poder d'un jove narcotraficant, Tropa de élite narra la història d'un comandant dels anomenats Calaveres, un cos d'elit especialment entrenat per lluitar contra el PCC i similars.

Hiperviolenta, cruel i dotada d'un ritme trepidant, Tropa de élite és tot un remolí d'acció sense treva –no exempt de polèmica– que flirteja perillosament amb una certa fascinació per la violència, en una diatriba ferotge contra la corrupció dels estaments oficials. Presidida al llarg de les seves gairebé dues hores per la veu en off de Wagner Moura, Tropa de élite es divideix en diversos capítols filmats a manera de documental que se centren en els seus diferents protagonistes, en un fefaent retrat humà que intenta explicar –no pas justificar– les futures actuacions dels seus personatges: coacció, xantatge, venjança, brutalitat policial... Tot mètode és vàlid per anar un pas per davant de l'enemic en un cos més pròxim a la doctrina paramilitar que al servei i la protecció.

Per això, podríem dir que Tropa de élite barreja gèneres tan dispars com el drama intimista i el documental, tot això envoltat d’una descarnada violència sense treva que per moments sembla submergir-se en el sofisma, si és que cometem l'error de considerar el seu missatge com un dogma.