SINOPSI 

George Clooney dirigeix i protagonitza una comèdia centrada en el futbol americà. Amb Renée Zellweger com a coprotagonista. Dodge, el personatge de Clooney, veu com el futbol professional s'allunya cada cop més de l'esport que més estima. I també descobreix com les regles del joc s'assemblen molt a les de l'amor. Tercer llargmetratge que dirigeix l'actor nord-americà després de la reeixida i valorada per la crítica Good night, and good luck. 

CRÍTICA 

De Lloyd a Sturgess  
 
L'acció d'Ella es el partido –absurda traducció de Leatherheads (‘Caps de pell’)– té lloc l'any 1925, quan els Estats Units viuen un temps de prosperitat malgrat l'aplicació de la llei seca i quan la corrupció sembla establir-se darrere la política del tot s'hi val. Si hem de fer cas de la ficció, l'any 1925 també va ser clau per a la història del futbol americà, ja que l'esport va començar a veure's sotmès a una reglamentació, un negoci i una forma d'exaltació de noves formes d'heroïcitat. L'any 1925, però, és també l'any de The Freshman, un llargmetratge protagonitzat per Harold Lloyd en el qual s'explica la història d'un estudiant malgirbat que acaba convertint-se en el nou heroi del futbol americà. La referència a Harold Lloyd no és gens gratuïta. George Clooney pren la seva iconografia en préstec per tal de rodar una deliciosa pel·lícula que avança a contratemps i que homenatja el moment de trànsit del cinema burlesc cap a l'anomenada screwball comedy, un temps en el qual les fórmules pròpies de l'slapstick basades en persecucions i situacions absurdes van acabar desembocant en una proposta de crítica sobre l'Amèrica de l'època, en què s'intentava analitzar la funció de l'individu contra l'imperi del somni americà i la política derivada de l'anomenada guerra de sexes.  

Clooney explora l'univers en gestació de la screwball comedy a partir d'una pel·lícula homenatge en què posa en joc una sèrie d'elements que remeten de forma inevitable al cinema d'aquell temps. Així, l'equip de futbol americà ens remet directament cap al món de Harold Lloyd, mentre la periodista que està disposada a fer-se un lloc dins del món de la premsa masculina no és més que una rèplica de la Rossalind Russell de Howard Hawks.  

El tema central, la manera com un vell combatent de la Primera Guerra Mundial és capaç de recrear una llegenda per tal de poder vendre la seva heroïcitat, sembla voler enllaçar amb les obres primerenques de Frank Capra, encara que el relat central sembli tret directament de Hail conquering hero, de Preston Sturgess. El resultat final pot semblar una pel·lícula feta de retalls, que des del present vol homenatjar uns models de cinema que es troben perduts en la vella arcàdia hollywodiana. La gràcia de la proposta és que Clooney no construeix Ella es el partido com un simple exercici d'escriptura manierista, sinó com una obra que busca la seva fidelitat a la tradició per emergir com una reflexió pròpia sobre la manera com l'esport, la política i el cinema han acabat construint una sèrie de simulacres que han acabat generant alguns mites fonamentals de l'americanitat. Clooney assumeix l'aposta amb risc, a partir d'un guió que rebutja tot sistema lineal de tancament i d'un desig constant de canvis de tot. Ella es el partido no és la pel·lícula fallida de l'autor de Good night, good luck, sinó una obra valenta que continua els camins iniciats per aquella obra, revisant des de la comèdia els mites d'un temps fundacional. 

Àngel Quintana  - El Punt