SINOPSI 

El científic Bruce Banner (Edgard Norton) recorre el món amagant-se de tothom i buscant l’antídot que li permeti alliberar-se definitivament del seu monstruós àlter ego. No pot, però, oblidar la seva estimada Betty Ross (Liv Tayler) i finalment prendrà la decisió de tornar a Nova York per veure-la, encara que això signifiqui enfrontar-se als militars que ambicionen apoderar-se del seu secret. El que encara no sap és que també haurà d’enfrontar-se a un terrorífic ésser tan poderós com ell mateix…  

CRÍTICA

Louis Leterrier ha estat l'encarregat de dirigir aquest nou intent de portar a la gran pantalla la història del gegant verd més famós de la Marvel. Després de la poc celebrada adaptació d’Ang Lee (The Hulk, 2003), Leterrier ha optat per no fer una continuació en ús, sinó obviar i explicar mitjançant flashbacks la gènesi del personatge i començar l'acció amb un Bruce Banner fugitiu de l'exèrcit dels EUA. De la mateixa manera que la sèrie televisiva i nombroses sagues de la dilatada edició del còmic, el director retrata Banner com la simbolització de l'eterna fugida: de l'exèrcit nord-americà, el mateix que va contribuir a la seva transformació i que encara es resisteix a prescindir del potencial bèl·lic que representa Hulk; de la seva parella sentimental, a qui ha de renunciar, malgrat la seva recança, per no exposar-la al perill que  representa romandre al seu costat i davant la impossibilitat d'oferir-li una vida normal; del seu àlter ego, el seu Mr. Hyde verd i particular, el qual intenta controlar mitjançant elaborades tècniques de meditació. Però, on escapar-se quan es fuig d'un mateix? Ell ho intenta al Brasil, on ha contactat per Internet amb algú capaç d'ajudar-lo a revertir els efectes de la radiació gamma. Només necessita recuperar les dades del seu historial dels laboratoris de l'exèrcit, un fet que l'obligarà irremeiablement a retrobar-se amb el seu gran amor, Betty Ross.   
 
Per oferir-nos un respir de les escenes dramàtiques i d'acció (amb lluita final entre Hulk i Abominació de més de 20 minuts inclosa) el film conté tres cameos que despertaran el riure còmplice dels seguidors amb més experiència: en primer lloc, Stan Lee, el veterà guionista responsable al costat del dibuixant Jack Kirby de gairebé totes les icones de la Casa de les Idees (Hulk, X-Men, Los 4 fantásticos, Iron Man) d'aparició gairebé obligada en qualsevol adaptació marveliana; en segon lloc, Lou Ferrigno, l'actor que donava vida a Hulk en la sèrie televisiva amb els texans retallats i el cos empastifat de verd que també havia fet el mateix en la primera pel·lícula del monstre gamma; i finalment, Robert Downey Jr. en el seu paper de Tony Stark, el multimilionari àlter ego d’Iron Man, l’aparició del qual, de la mateixa manera que la de Samuel L. Jackson interpretant Nick Furia en el film de l'home de ferro, serveix per deixar la porta oberta a l'adaptació de Los Vengadores, el famós grup de superherois que va estar integrat en la seva formació original per Hulk, Iron Man, Thor, Capitán América, Hombre Gigante i Avispa.   
 
El director centra l'acció de la pel·lícula en la relació sentimental dels dos protagonistes, interpretats per Edward Norton i Liv Tayler, aprofundint en la tortuosa psique d’una persona condemnada a la infelicitat de no poder controlar la seva bèstia interior. Malgrat les gairebé dues hores de durada, el film passa ràpid davant els nostres ulls i encara que el final pugui resultar precipitat, la seva agilitat i el seu tractament dels personatges segurament deixaran els fanàtics de La Massa amb millor gust de boca que la seva cinta predecessora.   
 
Jesús Casañas (Hoy Cinema)