SINOPSI 

A través d'una sèrie de trobades, relacions i fins i tot morts, les fràgils vides de sis persones connecten durant els seus viatges emocionals cap al perdó i la reconciliació a Alemanya i Turquia. Un noi no veu amb bons ulls la relació que el seu pare manté amb una prostituta, però tot canvia quan descobreix que ella envia diners a Turquia per pagar els estudis universitaris de la seva filla. La inesperada mort de la noia crea una distància entre tots dos homes. El noi decideix marxar a Istanbul a buscar la filla de la desafortunada prostituta, però la noia ha marxat a Alemanya fugint de la policia turca. 

CRÍTICA 

L'alemany d'origen turc Faith Akin (Contra la pared, Cruzando el puente) continua aprofundint en les relacions entre els seus dos móns, la Turquia dels seus pares i la seva família i l'Alemanya on ell va néixer. Al otro lado reincideix a mostrar com viuen els turcs alemanys a través d'una història coral de vides encreuades marcades per la mort. El final de la vida i les seves conseqüències "ens iguala a tots", segons el director, i és l'eix vertebrador de Al otro lado. En el rerefons de tot, trobem la necessitat del perdó i la reconciliació entre alemanys i turcs, dos móns "condemnats a entendre's", segons l’opinió del realitzador.  
 
El film és la segona part d'una trilogia sobre "l'amor, la mort i el mal", explica Akin, i compta amb la interpretació de l'actriu alemanya Hanna Schygulla, musa i parella sentimental del desaparegut director alemany Rainer W. Fassbinder. Ella és Susanne, una mare molt conservadora (qui ho diria) que no veu amb bons ulls l'amistat que el seu fill Lotte manté amb Ayte, una activista política turca que fuig de la policia i es refugia a Alemanya. En aquest embolic i entrecreuament de personatges a cavall entre els dos països trobem Nejat, que no veu bé que el seu pare, Ali, mantingui relacions amb la prostituta Yeter (mare d'Ayte). Però tot canvia quan Nejat descobreix que aquesta envia diners a la seva filla. La mort de Yeter distancia pare i fill i fa que Ayte es vegi obligada a viatjar a Alemanya.   
 
Una pel·lícula sobre les relacions entre éssers humans, entre pares i fills, que com Turquia i Alemanya, han de conviure i intentar entendre's.  
 
Al otro lado va aconseguir el Premi al Millor Guió del Festival de Cannes i també el premi Lux de Cinema que el Parlament Europeu va atorgar per celebrar els 50 anys del Tractat de Roma i que reconeix el paper del cinema en el procés d'integració europea. 
 
Jose Soler - Lamalla.net