SINOPSI 

8 Citas és la història d'una relació explicada en clau de comèdia a través de 8 moments. Com tothom sap, l'amor és una cosa que: neix sense que un se n'adoni (encara que mai hagis intercanviat una paraula amb l'altra persona); ataca els nervis (fins i tot quan ja t'has ficat al llit amb algú); marca un abans i un després (perquè una segona cita pot suposar l'inici d'alguna cosa més o l'inici del fi); implica conèixer més persones (incloent-hi la teva possible família política); canvia la vida (sobretot quan decideixes compartir-la amb aquesta persona); es torna monòtona (i és llavors quan cal sortir de la rutina, com sigui); s'acaba (i fa mal; sempre fa mal); a vegades torna a portar-nos a una persona que vam deixar escapar (perquè l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, oi?).

CRÍTICA 

Alguna cosa deu tenir l'amor quan el beneeixen. Tan clara és la seva presència a vegades que ni tan sols ens atrevim a confessar-lo, a alliberar el nostre desig. Els seus límits són borrosos, fins al punt de confondre una relació de passada amb el sentiment més pur. Podem fins i tot fer el ridícul per tal de donar bona imatge, la que s'espera de nosaltres. L'amor fins i tot és capaç d'enfrontar-nos amb passats ja oblidats o tan recents que la seva ferida encara cou. 

Coses semblants devien pensar els debutants Peris Romano i Rodrigo Sorogoyen a l'hora d’imaginar aquesta 8 Citas, un respectable títol en clau de comèdia coral que desgrana amb frescor els efectes d'aquest misteri anomenat amor en un grup de personatges variats, tan diferents que acabaran units pels llaços afectius més inesperats. Amb la complicitat d'un nodrit repartiment –Fernando Tejero, José Luis García Pérez, Raúl Arévalo, Verónica Echegui, Adriana Ozores, Miguel Ángel Solá i Belén Rueda, entre d'altres–, els directors s'atreveixen a dibuixar-nos els perfils –dolorosos, esperançadors, desconcertants, absurds, surrealistes, patètics– de tan noble impuls. I ho fan apostant per l'humor, que sol ser una bona vàlvula per filtrar aquest tipus de reflexions sense semblar transcendents. 

El seu bateig en el llargmetratge és tot un mosaic de vides creuades, connectades amb els subtils vímets dels afectes. 8 Citas ve a ser una mena de retrat intergeneracional segmentat en capítols, cadascuna de les fases en les quals l'amor apareix a la nostra vida i ens descol·loca. Amb diàlegs pròxims, identificables, d'una naturalitat a vegades forçada –encara que simpàtica–, les històries se succeeixen amb ritme desigual, però van encomanant el seu llenguatge àgil, sense complexos, tota la seva càrrega d'il·lusió, desengany, optimisme, confusió, desig. Un tapís urbà que analitza l'univers complex i polièdric de les relacions, la de diferents parelles, fràgils com qualsevol de nosaltres, amb les mateixes necessitats d'estimar i ser estimades que qualsevol. Uns més aconseguits que altres, aquests “apunts del natural” juguen la basa de la ironia per transmetre'ns una gamma extensa de sensacions, les que viuen aquests personatges enmig d'equívocs, trobades imprevistes, coses que no es diuen, coses que es diuen sense pensar, gelosia que ens consumeix, remordiments que ens aclaparen, l'avorriment i la desil·lusió que el temps ens produeix, retrobaments insòlits que tornen a avivar esperances adormides. 

[...] 8 Citas es presenta com un digne exemple de la comicitat que oculta la nostra vida, reflecteix amb sobrietat i sense pretensions coses pròximes, reaccions de gent corrent, éssers a vegades bloquejats, potser entusiasmats, sempre enamorats. Els directors –bregats en el curtmetratge i la televisió– fan la seva versió castissa, tan nostra, d'assumptes tan universals i cinematogràfics. Una opera prima honesta, ajustada a un tipus de cinema ja vist, però que encara pot sorprendre'ns amb noves vies formals i expressives. Un relat petit, imperfecte, fet des de la sinceritat i les bones intencions per parlar-nos de l'únic important, el que acaba entrellaçant-nos sense esperar-ho. No està malament per als temps que corren. 
 

Tomás Díaz_ReQmana