SINOPSI

Des del moment en què la família Grace (formada per Jared, el seu germà bessó Simon, la seva germana Mallory i la mare de tots tres) es muda a la vella i aïllada casa d'Arthur Spiderwick, el seu besoncle, comencen a passar coses molt rares. Una sèrie d'estranyes desaparicions i accidents manquen d'explicació lògica, de manera que els germans comencen a investigar. A poc a poc descobreixen l'extraordinària veritat de la casa Spiderwick i de les criatures que hi habiten. 

CRÍTICA 

Aprenent els misteris de la vida

 
El cinema de Hollywood i la imaginació d'un nen ens traslladen de la crua realitat a un món de fantasia i emoció, en un viatge d'iniciació que és també una aventura de recerca i acceptació de la vida amb els seus misteris i imperfeccions. És l'adaptació de la primera de les novel·les fantàstiques d'un altre best-seller anglosaxó, que recull la sempiterna lluita entre el Bé i el Mal, i on una criatura ha de madurar ràpidament per ser el petit heroi que salvi els seus de l'abisme. Una història molt visitada pel cinema i la literatura juvenil recent, però magníficament tractada per Mark Waters en la recreació d'ambients màgics, en la fluïdesa d'una àgil narrativa i en l'ocupació de l'animació digital.

 
A un casalot gòtic i abandonat —similar al de l'orfenat, també en el seu aire misteriós— arriben Helen i els seus tres fills, els bessons Simon i Jared i la seva germana Mallory. La mare està a punt de divorciar-se del seu marit, fet que està suposant un trauma especial per a Jared, un noi inquiet i imaginatiu —a diferència del seu germà— que la culpa a ella de la situació. Però el noi aviat descobreix un enigmàtic “llibre de camp” escrit pel seu besavi Arthur Spiderwick, que tanca tota una saviesa sobre uns éssers màgics: serà el començament d'increïbles aventures entre els qui volen conservar-lo o destruir-lo, i que amenaça d'un fatal i catàrtic desenllaç. Passadissos i galeries en una casa protegida de l'ogre Mulgarath i els seus follets per un cercle màgic, on Jared comptarà amb l'ajuda d'altres criatures invisibles com Cerdonio o Dedalete, i fins i tot d'una majestuosa aixeta a la qual parla amb el llenguatge dels elfs.

 
El món de fantasia que la imaginació del protagonista regala a l'espectador és espectacular, tant en els moments lluminosos com en els tenebrosos. És el mateix contrast que es produeix en la seva ment adolescent, que no entén que pare i mare se separin, que crea monstres i faunes als quals acusar de la seva infelicitat, que l’ empeny a tancar-se en el seu propi món quan no en un bagul o en una llar precintada del mal del món exterior. D'aquesta manera, el que fa Waters és portar a la pantalla un conte moral, una història d'iniciació i maduresa del nen, que parla també de la recerca del pare absent (són dos els que se'n van anar), del perdó i de la necessitat de donar una segona oportunitat a qui va oblidar la família absorbit pel seu orgull investigador. D'aquesta manera, com sol succeir en el gènere fantàstic, sota la trama d'aventures i èpiques impossibles circulen rius subterranis de veritable crítica social, de missatge familiar, de formació de la personalitat.

 
Res nou temàticament, amb nombrosos llocs comuns i una narrativa convencional, però magistralment executat en una posada en escena atractiva, amb un àgil guió que flueix sense caigudes de ritme i sense empantanegar-se en cap ancoratge, sense alegrar-se dels seus fantàstics animals, i que sap passar del drama i l'angoixa als moments d'humor, emoció i aventura: divertida i dinàmica és la guerra de tomàquets, commovedor el clímax familiar que s’assoleix, i espectacular el viatge homèric a cavall de l'aixeta. A la vegada, la pel·lícula dóna mostres d'un disseny de producció exquisit, amb brillants i sorprenents efectes especials, quan l'ogre canvia les seves aparences o quan és Dedalete qui s'apaivaga i transforma amb la mel, quan les flors es descobreixen com sílfides volàtils que inunden de llum l'entorn o quan l'aixeta solca els cels i travessa els espais temporals en un “viatge interminable” per als dos aventurers.  

[...] Les interpretacions estan a l'altura d'una vistosa pel·lícula de fantasia juvenil, brillant i equilibrada, que transita per allò ja conegut però que resulta molt entretinguda. Que tingui molts elements ja vistos en les sagues de Harry Potter o del Señor de los Anillos, que recordi el món dels minimoys o Terabithia, que substitueixi una brúixola daurada per un llibre o torni cap a l'univers invisible de Narnia, no ha de fer sinó animar l'espectador —compte amb els nens molt petits, que poden espantar-se amb tant monstre sagnant— a anar a veure-la i tornar a gaudir com un nen que va aprendre a assumir la duresa de la vida sense cicatritzar malament les seves ferides de guerra.