SINOPSI

Bucarest, la memòria perduda és un documental que segueix la investigació personal que realitza Albert, nascut a Romania, per recuperar les seves arrels, emmarcades entre un doble exili. El seu pare, el polític Jordi Solé Tura, exministre i un dels set pares de la Constitució espanyola, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista als anys seixanta, ha iniciat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn... Ara lluita contra la pèrdua de la memòria. Aquest documental vol recuperar els records d’unes vides atípiques en què es barregen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda, la lluita contra el franquisme als anys seixanta i setanta i finalment la transició a la democràcia. Albert viatjarà d’un exili a un altre intentant refer la memòria de la seva família i la d’un país... la seva pròpia memòria.  

CRÍTICA 

[...] Quan sembla que hem aconseguit que el nostre cos es mantingui en actiu durant una mitjana de setanta anys sense grans problemes, és la nostra ment la que està donant senyals de no haver-se aclimatat a aquesta longevitat, afectada per malalties que ens treuen tot allò que som sense cap desgast físic. 
 
Jordi Solé Tura ha estat present en els esdeveniments recents del nostre país més significatius. Fill de forners, va estudiar dret gairebé d’amagat entre fornada i fornada de pa, amb els apunts d’un company. Va completar un expedient brillantíssim que va ser la seva porta d’entrada al professorat de la Universitat de Barcelona. Allà va entrar en contacte amb la militància del PCE a l’exili. Els seus coneixements, aplom i intel·ligència el van posar de seguida a prop de la direcció del partit. Des d’aquest moment fins al seu jurament com a ministre de Cultura sota el mandat de Felipe González, Bucarest traça una ajustada i emocionada biografia d’aquest polític i jurista des del punt de vista del seu fill Albert, autor d’aquest documental i company a la força del recorregut vital del seu pare durant les emissions clandestines de Radio Pirenaica, l’activitat universitària, l’exili a França, l’escissió del PCE, la presó, la creació de Bandera Roja i el PSUC, la redacció de la Constitució, les primeres eleccions democràtiques i la designació com a ministre.  

Albert Solé [...] realitza un senzill i bonic documental recopilant fotos i testimonis familiars, imatges d’arxiu no gaire explotades i visitant en l’actualitat els llocs per on va transitar el seu pare. Completa i salvaguarda així la memòria que Jordi ha perdut per complet, com està succeint a altres protagonistes d’aquella època, com Adolfo Suárez. És necessari destacar l’encertadíssima música que David Giró ha compost per al film, que ajuda a donar el to de la pèrdua emocionada que Albert busca amb les seves imatges.  

L’última seqüència del documental (i també imatge del cartell de la pel·lícula) mostra un laberint d’arbres on Jordi juga amb la seva neta. Aquesta és una intel·ligent referència a la seqüència de la mort d’El Padrino, on l’autor vaticina el futur proper del seu pare i on ens regala el significat, no només de la situació mental de Jordi, sinó també del destí de qualsevol societat davant la pèrdua de la seva memòria.  

José M. Robado_ fanzinedigital 

COMENTARI DEL DIRECTOR

“Mai no és senzill rodar un documental autobiogràfic, i més quan he estat tants anys ‘robant’ històries alienes per als meus documentals. No obstant això, sento que la imatge del meu pare s’està desdibuixant. Cada cop que avança un pas més en la seva malaltia, m’adono que l’immens capital acumulat al llarg d’una vida intensa s’està perdent.. Sento la frustració de no poder capturar els seus records, de no poder explicar a la meva filla petita i a les noves generacions la riquesa i complexitat que van envoltar les vides d’aquella generació d’idealistes. D’altra banda, hi ha mil preguntes sobre la meva pròpia història que s’estan quedant sense resposta; algunes afecten la Història amb majúscules i d’altres són d’índole estrictament personal. Bucarest és, alhora, recerca personal i reflexió històrica. El documental va evolucionant cap a nous temes. Al final, es converteix en una metàfora sobre l’Alzheimer i la pèrdua de la memòria. És un documental que es va construint sobre les informacions que van aportant els entrevistats. És una recerca difícil i alguns cops dolorosa, però un viatge necessari per recompondre el trencaclosques de la memòria.”  

bausanfilms.com