SINOPSI

La pel·lícula explica com les dues boniques germanes Bolena –Anna i Maria–, preses de les cegues ambicions de la seva família, competeixen per l'amor de l'atractiu i apassionat rei Enric VIII. Encara que totes dues comparteixen el llit del rei, només una serà reina durant un breu i turbulent període que acabarà sota l'espasa del botxí. 

CRÍTICA 

Passions desbocades

 Quan encara és recent el fiasco pseudohistòric Elizabeth: L'Edat d'Or, la cartellera rep el que algú qualificaria de precuela. Justin Chadwick s'avança uns anys en la història per portar a la pantalla el moment en què Enric VIII buscava ansiosament un hereu, i en no trobar-lo en la seva dona Caterina d’Aragó, el va buscar en alguna de les dames d'honor de les quals s'envoltava a la cort. Una d'elles, Anna Bolena, seria qui el seduís i donés una nena que el temps va convertir en reina, amb el nom d'Isabel. Però abans d'això, moltes coses van succeir en un temps en què el matrimoni responia a les aspiracions de prosperitat d'una família i no a l'amor, que l'obediència a l'autoritat real o familiar prevalia sobre la llibertat personal, que el món “civilitzat” estava en mans de l'ambició d'uns i de l'orgull i luxúria d'altres.

 
Aquí Chadwick adapta la novel·la L'altra Bolena de Philippa Gregory i d’aquesta manera es fixa en Maria, la filla menor d'una família que, en la seva ambició –es veu que no és exclusiva dels americans ni de Paul Thomas Anderson– no va dubtar a “vendre” els seus tres fills per tal de pujar en l'escalafó de la cort i guanyar poder. Anna i Maria encarnen dos tipus de dona i dues maneres de seducció: la primera és intel·ligent, recargolada i astuta, inconformista i camaleònica, independent i moderna per a la seva època; la segona és afable i innocent, noble i sincera, afectuosa i casolana. A més, Anna se sent ferida en el seu orgull i traïda, i el seu pas per la cort francesa farà d'ella un escurçó tan seductora i confusionera com perillosa i venjativa. Maria, en canvi, és un tros de pa que el seu pare i el seu propi marit donen com a menjar a un capritxós monarca, però també és una dona que sempre estimarà i perdonarà, encara que mai acabi de desprendre's del lliri de la innocència. Entre la resta de personatges, la frivolitat d'Enric VIII agafa força i dramatisme quan la consciència comença a recriminar-li el seu comportament, i la seva mirada trasllueix un odi a tots i a si mateix; el duc de Norfolk –oncle de les germanes Bolena– representa l'autèntic Maquiavel en les seves mesquines arts d'intriga i alcova; a l'altre pol, lady Isabel Bolena i Caterina d’Aragó s'erigeixen com les dues dones de fortes conviccions i d'un aplom, seny i personalitat del qual manquen la resta. 

Aquesta varietat de matisos en el dibuix de personatges –i molts més– queda molt ben recollida en un gran guió de Peter Morgan que, narrativament, explica la història amb agilitat i bon ritme. De vegades se serveix de transicions canviant d'espais escènics per mitjà de tràvelings laterals, d’ altres acompanya els personatges en el seu deambular per la cort o els seus voltants, i també recorre a alguns plans zenitals que poden referir-se a una mirada exterior que presencia els tripijocs dels cortesans. Idèntica impressió es té quan la cambra se situa en un discret segon pla dins les estances i observa, a vegades des de darrere d'una reixa o finestral, les passions, ambicions i traïcions d'uns individus col·locats davant dilemes que comporten dolor, humiliació i remordiment. Dramatisme i alguns moments de certa emotivitat –encara que més aconseguida per una banda sonora eficaç– per a una història de despropòsits que no podran parar els seus històrics protagonistes, i on cadascun es veurà enredat en la teranyina que ell mateix ha creat. 

Aquest clima de disjuntiva moral queda molt ben reflectit per una fotografia que busca els clarobscurs en les cares i el tenebrisme en els ambients, mentre que tot el treball artístic d'ambientació d'època està magníficament aconseguit gràcies a un acurat vestuari i attrezzo, i a unes localitzacions règies que donen força a la cinta. Quant a les interpretacions, és clar que l'enorme esforç de producció troba en les estrelles del repartiment un ganxo que atreu el públic. No defrauden i totes estan a gran altura, especialment Natalie Portman en un paper d'Anna Bolena ple de plecs psicològics i que es veu obligada a evolucionar amb la història; la seva mirada picardiosa i expressiva, els seus ràpids reflexos i moviments, marquen la vivacitat i intel·ligència del seu personatge, amb alguna escena genial com el moment en què la seva germana està donant a llum i ella fent-se de pregar pel rei adúlter. També Scarlett Johansson transmet tota la dolçor i senzillesa de Maria, encara que aquesta no li exigeix la mateixa varietat de registres que a Portman; Eric Bana comença de manera àtona i sense força per carregar-se de més dramatisme quan els remordiments fan efecte i reflecteixen qui s'ha traït a si mateix i a tots. Especial menció mereix també Kristin Scott Thomas com a mare de les Bolena, ja que amb uns pocs gestos expressa tota la fermesa i determinació d'un personatge molt sòlid. 

Pel·lícula de recreació històrica, excel·lent en el retrat de personatges i la seva interpretació, i també en l'aspecte artístic. Potser li falta una mica de calidesa i sentiment, i li sobra una mica d'academicisme i correcció. Agradarà als amants del gènere, i als admiradors d'aquestes joves i talentoses actrius, que passen per germanes que s'abracen i es barallen, que es pleguen i es rebel·len davant les exigències d'una època, que sucumbeixen davant algunes passions desbocades. 

Julio Rodríguez Chico_labutaca.net