SINOPSI

Un pescador, una prostituta, els veïns del Delta, un treballador de les colònies industrials, una família gitana, els miners de Fígols, un horticultor, els habitants d’un poble submergit, un pintor que busca un paisatge… Són els protagonistes de les històries que descobrim al llarg del recorregut pel riu Llobregat. Històries que canvien i que s’entrellacen com ho fa el curs del riu. Històries que ens parlen de la lluita, dels somnis, de les tradicions, dels records, dels sentiments…Cada història cerca un desig, com el riu anhela el mar.

NOTES DE PRODUCCIÓ 

El projecte Aqua, el riu vermell va néixer el gener de 2002.
La pel·lícula té moments en què el pas del temps és fonamental, per això vam dividir el rodatge en cinc blocs. Buscant una nova manera de rodar i la màxima qualitat de cada fotograma per tal de passar-ho al cinema, bona part de la pel·lícula s’ha rodat amb fotografies digitals, tant fotos fixes com seqüències fotogràfiques. Se n’han muntat unes 18.000 i se n’han fet unes 40.000, que suposen uns 40 minuts de la pel·lícula fets amb fotografies digitals.

El resultat, una pel·lícula que combina perfectament les històries amb la tècnica. 

icasellas.balearweb.net

SOBRE EL DIRECTOR 

Manel Almiñana va néixer a Barcelona el 1953. 

Entre el 1983 i el 1987 treballa com a foquista, auxiliar de càmera i efectes especials en diverses pel·lícules, entre les quals es destaquen: Los motivos de Berta de José Luis Guerin (Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula) i El acto d'Héctor Faver (Premi Especial del Jurat a la millor realització en el Nice International Film Festival). El 1987 és segon operador, tècnic de so i muntador de la pel·lícula El vent de l’Illa de Gerardo Gormezano (Premi Ciutat de Barcelona a la millor pel·lícula i Premi Sant Jordi a la millor opera prima). 
 
Entre el 1988 i el 1990 treballa com a operador i muntador de diversos curtmetratges en 16 i 35 mm, i com a muntador i ajudant de direcció en el llargmetratge Innisfree de José Luís Guerin (Festival de Cinema de Cannes - Secció "Una certa mirada", i diversos premis: "Ciutat de Barcelona", Festival de Cine de Barcelona a la millor contribució artística, etc.). 
 
El 1991 és muntador del llargmetratge La memoria del agua d'Héctor Faver (Festival de Cinema de Cannes - Secció "Una certa mirada", diversos premis: "Joris Ivens Award" al Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Human Rights Watch Film Festival, etc. i diverses participacions en uns quants festivals: Chicago International Film Festival, Mostra Internacional de Cinema de Sao Paulo, etc.). 
 
Com a director ha realitzat una sèrie de curtmetratges de ficció i animació en 16 i 35mm: Somni d'un dia (1984), Jocs d'escenari (1985), El cotxe vell (1985), L'Aranya (1987) i Solstici (1991). 

El 1994 és muntador del film Sombras paralelas de Gerard Gormezano. El 1995 dirigeix Terra Cuita, documental en 16 mm. El 1996 treballa com a muntador i ajudant de direcció del llargmetratge Tren de sombras de José Luis Guerin, seleccionada al Festival Internacional de Cinema de Cannes el 1997 ("Quinzena de Realitzadors") i guanyadora del Méliès d'Or al Festival de Cinema Fantàstic d'Oporto Fantasporto (1997) i Premi Sant Jordi (1999).  
 
El 1997 és muntador del llargmetratge Torturados por las rosas d’Eugenia Kléber, seleccionat al Festival Internacional de Houston, Roma Film Festival, Festival Internacional de l'Uruguai, Festival Internacional de Figueira da Foz, entre d’altres.  
 
El 1999 realitza com a director de fotografia el documental en 35 mm El olvido de la memoria, nominat als Premis Goya per optar al premi al millor documental.  
 
El 1999 treballa com a tècnic de so i com a muntador en el llargmetratge Invocación d'Héctor Faver. Seleccionat en la 57 Biennale di Venezia i el Festival Internacional de Sant Sebastià, entre d’altres. Obté el Premi Especial Placa de Plata al Festival Internacional de Figueira da Foz i el Premi al millor guió i el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema d'Alcalá de Henares.  
 
El 2005 roda Aqua com a coguionista i realitzador.

cecc.es