SINOPSI

L'Índia al llarg de la seva història ha conservat un profund sentit del sagrat. La tradició hindú ofereix un lloc privilegiat a les "grans ànimes" i als gurus espirituals. La història d'Amritanandamayi en aquest sentit és exemplar. En efecte, la que s'anomena afectuosament Amma (‘mare') s'ha convertit avui en un dels gurus vius més importants. La seva incondicional capacitat d'escoltar i de devoció li confereix un lloc d'excepció en la història de la religió de l'Índia. Per a molts, és l'encarnació de la mare divina, i, segons la tradició, està considerada com una santa. En certa manera, és reconeguda per haver restaurat un dels ritus més antics de l'herència espiritual hindú. Aquesta pel·lícula intentarà testimoniar, en el context particular de l'Índia tradicional, una altra manera de sentir el món.

QUI ÉS AMMA?

El 27 de setembre de 1953, en una petita vila de Kerala (al sud de l'Índia) va néixer una nena de nom Sudhamani. Ja durant la seva infància, els seus pares la trobaven a vegades absorta en un estat de profunda meditació. La devoció cap a Déu formava part integral de la seva naturalesa. A l'edat de cinc anys, ja componia petits cants de devoció. 

Quan Sudhamani només tenia nou anys, la seva mare va caure malalta i la responsabilitat de la cuina i de la casa va recaure a càrrec d'ella. Va haver de deixar l'escola malgrat que era una estudiant brillant. Ella oferia al Senyor cada minut de les seves llargues jornades de treball. 

Acceptava tots els obstacles com a mitjà utilitzat pel Senyor per acostar-la a Ell. Pel mateix motiu acceptava tots els tractes dolents que li infringien els membres de la seva família, irritats pel seu comportament místic que no arribaven a comprendre. Quan acabava la seva feina, cap a la mitjanit, Sudhamani, en lloc de posar-se a dormir, es passava la nit meditant, cantant o resant. 

L'amor i la compassió cap a tots els éssers humans és una altra qualitat que manifesta clarament des de la seva edat més primerenca. Ella escoltava amb paciència totes les recriminacions. L'espectacle de la crueltat i l'egoisme del món, del dolor i del patiment que observava al voltant, no feia més que augmentar l'amor de Sudhamani cap a Déu i el seu desig de quedar absorta en Ell. 

La seva recerca de la Divinitat tenia ara un altre objectiu: consolar el sofriment i el dolor de tots els éssers. Tot i que ella no era més que una nena, Sudhamani feia tot el que podia per disminuir el patiment dels seus veïns i subministrar-los aliments de la seva pròpia casa, malgrat els càstigs que rebia per aquestes accions. 

Quan Sudhamani va arribar a l'adolescència, el seu amor cap al Senyor va assolir proporcions indescriptibles. Dansava i cantava extasiada de Déu. 

Va ser a l'edat de vint-i-dos anys quan Amma (com se l'anomena des d'aleshores) emprèn la seva missió i difon el seu missatge espiritual. Innombrables persones es van acostar per rebre la seva benedicció. Ella va acceptar un grup de joves deixebles que va començar a formar segons la tradició dels monjos de l'Índia. La seva casa natal es va transformar llavors en un ashram (‘monestir').  

A partir de 1987, uneix als seus freqüents desplaçaments per l'Índia una gira anual per tot el món. Des del principi, la seva humilitat i la seva compassió, expressades en silenci i amb amor, van impressionar i van commoure els occidentals que s'acostaven a ella.  

Actualment el seu missatge d'amor i compassió, transmès amb gran senzillesa i una profunda saviesa, inspira milers de persones, de totes les condicions socials. El 1993 Amma va ser designada com una de les tres representants de la fe hinduista al Parlament de les Religions del Món, celebrat a Chicago. L'agost de 2000 va ser convidada per segona vegada a l'ONU per participar en la Cimera Mundial per la Pau. L'octubre de 2002 l'ONU li va concedir el premi a la No-violència Gandhi King i el juliol de 2004 va clausurar amb un important discurs el Parlament de les Religions del Món celebrat al Fòrum de Barcelona.

amma.org