CONVERSACIONES CON MI JARDINERO

Títol original_ Dialogue avec mon jardinier  Direcció_ Jean Becker  País_ França  Any_ 2007  Durada_ 109 min  Gènere_ comèdia  Intèrprets_ Daniel Auteuil (el pintor), Jean-Pierre Darroussin (el jardiner), Fanny Cottençon (Hélène), Alexia Barlier (Magda), Hiam Abbass (esposa del jardiner), Élodie Navarre (Carole)  Guió_ Jean Cosmos, Jacques Monnet i Jean Becker; basat en la novel·la de Henri Cueco  Producció_ Louis Becker  Fotografia_ Jean-Marie Dreujou  Estrena a França_ 6/6/2007  Estrena a Espanya_ 14/9/2007
Edat: TP

SINOPSI

Després d'haver-se fet un renom a París, un pintor torna al seu poble natal a la França profunda per ocupar la casa on va créixer. Un jardí de bones proporcions envolta l'edifici. Posa un anunci al diari local buscant un jardiner. El primer candidat, i el definitiu, és un antic company de col·legi miraculosament retrobat després de tants anys. Els dies passen i el pintor descobreix un home que acaba admirant gràcies a la seva franquesa i a la simplicitat de la mirada amb la qual veu el món.

CRÍTICA

Les coses que importen són les que un inculte i senzill jardiner acaba ensenyant, sense pretendre-ho, a un pintor cregut i frívol. Les coses que importen són les que aquest descobreix darrere de les boires d'una vida de fracàs familiar, a la llum d'un far existencial. Les coses que importen són les que, en un homenatge al seu amic, l'artista immortalitzarà en la tela en un intent per plasmar la bellesa d'allò natural i sincer. Són, en aquesta pel·lícula del francès Jean Becker, dos amics de la infància que es retroben quan el pintor torna a la seva casa natal –refugi després de la petició de divorci de la seva dona– i contracta el jardiner perquè li treballi l'hort... i per escoltar la seva senzilla conversa. 

Crisi personal d'un home acostumat que ningú s'interposi en els seus objectius, d'algú poc donat a preocupar-se per les coses dels altres. De tornada a les seves arrels, el Pinzell –així l'anomena el seu amic– espera trobar el sentit dels seus dies i trampejar el remolí emocional que s'acosta. I serà un home sense formació intel·lectual –el Jardí, el seu malnom afectuós–, qui li marqui el camí per valorar el que té i gaudir-ne. La saviesa i sensibilitat popular del treballador no qualificat –s'enorgulleix de ser un obrer de les classes baixes, jubilat dels ferrocarrils– qui obri els ulls a qui ha cultivat l'art de veure amb la imaginació, de recrear la realitat fent-ne quelcom personal per després portar-lo al quadre. Tenim, doncs, el “mestre de la mirada” aprenent de l'aprenent a veure la seva dona com “la dona” (s'estranya que el Jardí es dirigeixi sempre a ella d'aquesta manera, en una determinació que suposa exclusivitat), a tenir cura d'uns enciams i d'unes patates que “senten que el seu jardiner és al seu costat”, a contemplar i posar color als ulls de la dona de la seva vida –les coses que li importen–. 

El director de La fortuna de vivir torna a retratar una història d'amistat, una tornada a allò natural i senzill, una mirada amable a la vida. I torna a aquelles escenes de pesca i companyonia, entre la nostàlgia i la contemplació de la naturalesa, per mostrar al descentrat i insegur artista i a l'espectador que l'essencial és aquesta relació personal que es teixeix amb “la serp”, que una vegada i una altra pesca per tornar a deixar anar. Diàleg i sàvia conversa per fer front a la vida, a la mort, als problemes quotidians..., de la mateixa manera que es lluita amb aquest gran peix que entra en el joc de l'ham. Becker ens ofereix a bord de la barca una bella escena de profund sentit metafòric, on la humanitat dels seus personatges es potencia en un ambient serè i agradable. Succeeix el mateix en un dels flash backs que introdueix, quan el Jardí explica al seu amic aquelles vacances anuals a Niça amb “la dona”, recorrent amunt i avall el Camí dels Anglesos i seient en silenci a contemplar el mar. Admirable senzillesa i commovedora escena d'amor de qui sap “les coses que importen”, de qui viu sense complicacions ni interessos recargolats, amb la naturalitat i l'heroisme d'allò quotidià. 

A aquestes alçades resulta evident que la pel·lícula, construïda a base de diàlegs plens d'espontaneïtat i transparència, de parlar un i escoltar l'altre, exigeix una parella de protagonistes que la sostinguin i que atrapin l'espectador. Són Daniel Auteuil i Jean-Pierre Darroussin, magnífics actors que fan ús de la paraula amb exemplar naturalitat i frescor, com si realment pertanyessin a aquella classe social i portessin tota una vida entre olis o verdures. Diàlegs espontanis i senzills, i també enginyosos i intel·lectuals, esquitxats per la ironia subtil i mordaç quan es refereixen a pretensiosos artistes postmoderns, polítics oportunistes o metges de pa sucat amb oli, però directes i sincers quan parlen de “les coses que importen”. La presència de secundaris –principalment dones de la seva vida– amb prou feines aporta res a aquesta història d'amistat i descobriment existencial, que innecessàriament recorre a breus flash backs per recordar les seves jugades infantils o un passat explicat en les mateixes converses. El poder de la paraula supera la força que transmet la imatge, en una cinta correctament rodada, amb una planificació acurada, tot i que amb un guió previsible i que desaprofita algunes possibilitats dramàtiques de la història. Només el pintor evoluciona com a personatge, però ho fa amb convicció i sempre empès pel respectuós exemple que descobreix en el jardiner: la mirada d'Auteuil és prou expressiva per entreveure en cada moment aquesta conversió interior, transformació que el porta a preguntar per la seva filla o regar unes hortalisses abandonades. 

Entranyable i lluminosa història de dos amics en hores difícils, que aporta oxigen i optimisme a l'espectador, i que es veu amb grat i plaer. Pel·lícula per a la contemplació d'espais naturals convenientment fotografiats, i per escoltar sense presses unes converses sàvies i fluides. Agradarà a un públic que prefereixi el cinema d'actors al que prima la posada en escena, al que valori més el guió escrit que el poder visual i estètic, al que busqui històries interiors i cinema de personatges més que trames d'acció complicades.

Julio Rodríguez Chico_labutaca.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com