VOCES INOCENTES

Direcció_ Luis Mandoki  País_ Mèxic  Any_ 2004  Durada_ 106 min  Gènere_ drama  Intèrprets_ Carlos Padilla (Chava), Leonor Varela (Kella), Gustavo Muñoz (Ancha), José María Yazpik (oncle Beto), Ofelia Medina (mamà Toya), Daniel Giménez Cacho (capellà), Jesús Ochoa (xofer)  Guió_ Óscar Torres i Luis Mandoki  Producció_ Luis Mandoki, Alejandro Soberón Kuri i Lawrence Bender  Música_ André Abujamra  Fotografia_ Juan Ruiz-Anchia  Estrena a Mèxic_ 28/1/2005  Estrena a Espanya_ 21/9/2007
Edat: +13

SINOPSI

Voces inocentes narra la història de Chava, un nen d'onze anys que atrapat per les circumstàncies ha de convertir-se en "l'home de la casa", després que el seu pare els abandonés en plena guerra civil. Durant la dècada dels anys vuitanta a El Salvador, les forces armades del govern reclutaven nens de dotze anys traient-los de les seves escoles. Si Chava té sort, encara li queda un any d'innocència, un any abans que ell també sigui enrolat i lluiti a la batalla del govern contra els rebels de l'exèrcit del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN). La vida de Chava es converteix en un joc de supervivència, no només de les bales de la guerra, sinó també dels efectes desoladors de la violència diària. Amb l'amor de la seva mare com a única arma, Chava troba el coratge per mantenir el seu cor obert i el seu esperit viu en la seva cursa contra el temps.

CRÍTICA

Durant dotze anys, entre el 1980 i el 1992, El Salvador va estar sumit en una terrible i sagnant guerra civil, que va enfrontar les tropes de les forces armades de l'exèrcit del govern i els rebels comunistes del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN ). El conflicte es va acabar amb l'esgarrifosa xifra d'uns 75.000 morts. I, com sempre, gran part dels damnificats van ser els més innocents, famílies pobres, dones sense recursos i fills petits sense pare i sense futur. La tragèdia d'aquella gent incloïa l'allistament dels fills: quan els nens complien dotze anys, eren arrencats materialment de les seves cases per les milícies governamentals, amb la finalitat de ser entrenat a l'exèrcit i combatre a la selva contra els rebels. Una autèntica bogeria d'inhumanitat i injustícia. Un d'aquests nens va ser Óscar Orlando Torres, que als seus onze anys veia com el terrible moment s'acostava, i va haver de patir d'allò més en el seu petit i miserable llogaret quan el seu pare el va abandonar i ell es va quedar amb la seva mare i els seus dos germans més petits. Aquesta pel·lícula explica la seva història. 

Luis Mandoki recrea amb cru realisme els esdeveniments. La vida de Chava, noi despert, simpàtic i graciós, és una aventura contínua, on la tragèdia es barreja amb la innocència, l'alegria infantil i el descobriment del primer amor. Però la mort aguaita en qualsevol moment –fan posar els cabells de punta les escenes dels tirotejos nocturns– i el cor de la mare ha de ser com la pedra si vol sobreviure. Hi ha molts passatges terribles, que encongeixen el cor, i Mandoki, avesat a drames amb bona càrrega sentimental – Cuando un hombre ama a una mujer , Mensaje en una botella – sap el que fa i mai es deixa portar per l'excés melodramàtic, com ho demostren episodis com el de la ràdio, el tros de vestit de la nena o la trobada a la casa cremada de la selva. El film està rodat i muntat amb perícia; l'escena del tiroteig a la plaça és exemplar en aquest aspecte. I entre el repartiment sobresurten sens dubte Leonor Varela, guapa actriu xilena que hem vist a Blade II , i que compon un personatge matern realment excels, dolorosament patidor i entranyable; i, és clar, l'extraordinari Carlos Padilla, un petitó que és tot un descobriment, amb una admirable capacitat per transmetre emocions amb la seva negra mirada. 

D'altra banda, és innegable que històries com aquesta contenen un rerefons profundament polític. I tot i que és cert que es tracta dels esdeveniments viscuts pel guionista, també per això mateix la visió dels fets està limitada sota el prisma de la injustícia soferta per ell i els seus paisans. I el mexicà Mandoki aprofita la conjuntura i no perd ocasió per apuntalar la seva perspectiva. Aquí els americans són els culpables de tot –l'escena del xiclet és tota una declaració d'intencions– i la lluita dels oprimits respon a una clara visió marxista de la lluita de classes, inclosa la crida a les armes per part del sacerdot. Un sacerdot, és veritat, d'altra banda exemplar, però… en fi. En històries com aquestes, no resulta fàcil jutjar moltes decisions i situacions viscudes al límit, quan les injustícies clamen al cel i ni tan sols un nen pot deslliurar-se de ser assassinat en nom del govern. I, d'altra banda, també cal fer un esforç per fugir del debat superficial i el perill de les simplificacions.

decine21.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: