SINOPSI

A finals dels 60, l'Hospital Psiquiàtric d'Extremadura, que alberga malalts i vagabunds sense distinció, sucumbeix a la tirania del seu director. L'ingrés de Mateo, un indomable idealista rodamón més pròxim a la genialitat que a la bogeria, suposa un canvi complet en la rutina del centre i en la vida de Lola, una jove i guapíssima reclusa maltractada des de nena.

NOTES DEL DIRECTOR

Inspirant-me en l'extinta llei de vagabunds i malfactors per la qual captaires, vagues habituals, homosexuals i diferents tipus de rufians, eren considerats perillosos i sotmesos a les mesures de seguretat en diferents institucions, he volgut explicar una apassionant història d'amor i amistat en un entorn complex i hostil. 

La història d'unes persones atrapades per un règim decadent, amb la imaginació com a única via d'escapament. És la història de la gent que no té cap història.  

He escollit el repartiment seguint el seu instint amb el punt de mira posat en la força dramàtica dels seus personatges, plens de matisos, que es mouen guiats per les seves emocions. El hombre de arena és algú que ha arribat a tornar-los l'esperança, les ganes de viure. Un inconformista rodamón que vol fer-nos veure que hi ha una cosa pitjor que ser oblidat, i és no haver estat mai recordat. 


LLEI DE VAGABUNDS I MALFACTORS 

La llei de vagabunds i malfactors, l'origen de la qual es remunta a l'any 1933, va entrar en vigor durant la Segona República consensuada per tots els grups polítics de l'època, complement del nou Codi penal de 1932; preveia per a determinats estats perillosos mesures de seguretat, tant postdelictives com predelictives, i permetia la detenció administrativa durant un període de fins a cinc anys, sense apel·lació ni revisió judicial, de persones que la policia considerava una amenaça per a la societat, però contra les quals no existien proves d'haver comès delictes sancionables que poguessin presentar-se davant un tribunal. 

En la pràctica, suposava que una persona podia ser detinguda basant-se en la mera sospita que es tractava d'un “vagabund” o d'un “malfactor”. Prostitutes, alcohòlics, homosexuals, transsexuals, captaires, rufians, malalts mentals, toxicòmans o correus clandestins de la frontera van ser protagonistes de la llei de vagabunds i malfactors, perseguits pel delicte d'anar contra la moral i els costums de l'època. 

Aquestes definicions permetien realitzar interpretacions i pràctiques arbitràries i discriminatòries. En la pràctica, la llei de vagabunds i malfactors s'aplicava basant-se en meres sospites sobre l'individu, en molts casos quan la policia arrestava l'individu sense presentar càrrecs. 

Aquesta llei va ser utilitzada àmpliament per empresonar persones que pertanyien als sectors més pobres de la societat, va ser utilitzada també per detenir activistes polítics. Violetes era un dels termes despectius amb els quals la premsa reaccionària i la policia espanyola dels anys cinquanta i seixanta desqualificaven els homosexuals.

[…] Centenars de persones van ser arrestades cada any en batudes policials, especialment als barris més pobres de grans ciutats, però molts van romandre empresonats […] durant anys en centres de rehabilitació i presons. Molts dels detinguts en aplicació d'aquesta llei van ser sotmesos a tortures i maltractaments o enviats a presons en condicions que poden qualificar-se de cruels, inhumanes i degradants. […]

irokofilms.com