Títol original_ Live free or die hard  Direcció_ Len Wiseman  País_ EUA  Any_ 2007  Durada_ 130 min  Gènere_ acció, thriller Intèrprets_ Bruce Willis (John McClane), Timothy Olyphant (Thomas Gabriel), Justin Long (Matt Farrell), Maggie Q (Mai), Cliff Curtis (Bowman), Mary Elizabeth Winstead (Lucy McClane), Cyril Raffaelli (Rand), Kevin Smith (Frederick Kaludis) Guió_ Mark Bomback; basat en un argument de Mark Bomback i David Marconi; sobre l'article "A farewell to arms" de John Carlin  Música_ Marco Beltrami  Fotografia_ Simon Duggan  Estrena als EUA_ 27/6/2007 
Estrena a Espanya_ 7/9/2007

Sinopsi

És l'inici de les vacances, però el detectiu McClane de la ciutat de Nova York no està de festa. Acaba de tenir una altra discussió amb la seva filla adolescent Lucy i ha rebut una missió de rutina en la qual ha de detenir un jove hacker , Matt Farrell, per ser interrogat per l'FBI. Però per a McClane, allò corrent té l'hàbit de convertir-se en extraordinari, posant-se abruptament en el lloc equivocat en el moment equivocat. Amb l'ajuda de Farrell, McClane lentament comença a comprendre el caos que l'envolta cada vegada més. S'està portant a terme un atac a la vulnerable infraestructura dels Estats Units, aturant tota la nació. Però el personatge que està darrere del complot, Thomas Gabriel, va moltes jugades per davant de McClane mentre posa en pràctica els seus increïbles plans.

Notes de producció

La jungla 4.0 evita la fantasia generada per ordinador en les parts d'acció. El sardònic sentit de l'humor de John McClane sempre sembla genuí i digne d'explicar. I, el que és més important, el pes de la pel·lícula recau sobre el personatge, sostingut per un dels herois més durs del món i, no obstant això, més simpàtics […]. Que el personatge fos real, sempre va estar en la ment de Bruce Willis quan va veure la possibilitat de tornar al personatge que el va ajudar a redefinir els herois d'acció del cinema. “Una de les coses més emocionants d'interpretar McClane és que definitivament no és un superheroi”, diu Willis. “No té poders o capacitats especials, és un paio normal amb qui qualsevol es pot identificar. Al mateix temps que trepitgem l'accelerador per crear seqüències d'acció, crec que és la narració i el sentit de l'humor de McClane el que atreu la gent. Durant tots aquests anys hem mantingut converses sobre una nova entrega de La Jungla , però a mi res m'atreia fins que vam trobar la perspectiva de les dues qüestions més importants perquè McClane se sentís amenaçat”, continua Willis. “McClane estima la seva família, sobre totes les coses, i menysprea qualsevol que s'aprofiti dels que no es poden defensar. Aquesta era una perspectiva fresca sobre el personatge, tot i que sempre fidel a la seva naturalesa. L'aposta és més forta per a McClane, però ell segueix sent el tipus corrent que inesperadament es veu enfrontat a algunes circumstàncies molt anormals.” Willis destaca que l'aposta era més forta per a ell. “Sóc un jugador per naturalesa, i desitjava veure si podíem estar a l'alçada del desafiament de crear una gran història”, assenyala. “Realment volia estar a l'alçada de la primera part de La Jungla . Li vaig donar moltes voltes, a això.” 

El guió de Mark Bomback, basat en una adaptació de Bomback i David Marconi, va cridar l'atenció de Willis, però no es va involucrar totalment en el projecte fins que el director Len Wiseman s'hi va afegir. Willis havia vist el thriller de Wiseman Underworld: Evolution , que el va impressionar amb la seva original visió. “La pel·lícula de Len em va atrapar totalment” recorda Willis. “Saps que algú porta definitivament el timó del vaixell perquè el món de la pel·lícula mai s'allunya del seu argument. Vaig pensar que Len podria aportar molt a la nova entrega de La Jungla , i així va ser.” 

Wiseman al timó de La jungla 4.0 semblava una profecia acomplerta: mentre era estudiant d'institut va fer una “pel·lícula” inspirada en La Jungla amb alguns amics. “M'encanta La Jungla ”, recorda Wiseman. “Em va cridar especialment l'atenció la vulnerabilitat de McClane. És un tipus que es veu en una situació inesperada, i no està molt a gust amb això. Qualsevol es pot identificar amb això.” 

L'enfocament de Wiseman del personatge i de l'argument va resultar crític a l'hora de donar forma a La jungla 4.0 . Dit d'una manera senzilla, desitjava ser fidel a McClane. Wiseman recorda un exemple d'un primer esborrany del guió, un improbable moment de McClane que necessitava una correcció de l'acció. “Hi havia una escena en la qual McClane entra en una comissaria de policia i pregunta ‘Què puc fer per ajudar?' I jo vaig dir, ‘McClane no s'ofereix per ajudar, mai'. A Bruce li van fer pampallugues els ulls.” 

Wiseman, tot i ser fidel a John McClane a La jungla 4.0 , va treballar amb Willis i Bomback per crear algunes subtileses addicionals en el personatge. “Jo volia explorar altres nivells de McClane ja que s'enfronta a nous desafiaments”, diu el director. “Com reaccionaria si amenacessin la seva filla? Quin tipus de conseqüències té el fet de ser un heroi, fins i tot un que és reticent a ser-ho, per a la família i les relacions?” […] 

Hispano Foxfilm_labutaca.net