HARRY POTTER I L'ORDE DEL FÈNIX

Títol original_ Harry Potter and the Order of the Phoenix  Direcció_ David Yates Països_ Regne Unit i EUA  Any_ 2007  Durada_ 138 min  Gènere_ aventures, drama, fantasia  Intèrprets_  Daniel Radcliffe (Harry Potter), Rupert Grint (Ron Weasley), Emma Watson (Hermione Granger), Helena Bonham Carter (Bellatrix Lestrange), Michael Gambon (Albus Dumbledore), Robbie Coltrane (Rubeus Hagrid), Ralph Fiennes (Lord Voldemort), Brendan Gleeson (Alastor 'Ojoloco' Moody), Jason Isaacs (Lucius Malfoy), Gary Oldman (Sirius Black), Alan Rickman (Severus Snape), Maggie Smith (Minerva McGonagall), Imelda Staunton (Dolores Umbridge), David Thewlis (Remus Lupin), Robert Hardy (Cornelius Fudge), Emma Thompson (Sybil Trelawney), Evanna Lynch (Luna Lovegood), Tom Felton (Draco Malfoy)  Guió_ Michael Goldenberg; basat en la novel·la de J.K. Rowling  Música_ Nicholas Hooper  Fotografia_ Slawomir Idziak  Estrena al Regne Unit_ 12/7/2007  Estrena a Espanya_ 11/7/2007

Sinopsi

Harry Potter espera que passi l'estiu a casa dels seus oncles Vernon i Petúnia. Aquest any no ha rebut cap carta dels seus companys, però sí una missiva de Hogwarts amb una amenaça d'expulsió per utilitzar la màgia contra un muggle , el seu cosí Dudley. L'inici del cinquè curs a Hogwarts serà mogudet: es munta un tribunal orquestrat pel ministre de Màgia, Cornelius Fudge, que odia a Harry, per jutjar-lo i desfer-se'n. Però intervé Albus Dumbledore a favor seu i Harry és readmès a Hogwarts. Malgrat això, Dumbledore es mostra distant amb ell. Gran part de la comunitat de mags no creu que la història del recent enfrontament amb Voldemort sigui certa, i això posa Harry en més d'un compromís. Mentrestant, Fudge ha col·locat com a professora de Defensa contra les Arts Fosques Dolors Umbridge, que no compleix les expectatives dels joves aprenents de mag, cosa que fa que Harry Potter es decideixi a ensenyar la mateixa assignatura d'amagat a un grup reduït d'estudiants per saber fer front a les batalles venidores.

Crítica

Ja era hora! Per fi ha arribat a les nostres pantalles una seqüela estiuenca que, almenys, no sembla partir de la premissa, massa estesa els nostres dies, que a l'espectador mitjà d'aquests mesos se li pot abocar qualsevol cosa. La nova entrega de Harry Potter confirma el que ja era una característica comuna dels últims títols: un aprofundiment en el relat que el fa estar a anys llum d'altres propostes destinades a un públic juvenil que, per als productors, sembla en massa ocasions sinònim d'“esbojarrat”. 

I això coincideix, a més, amb un fet molt interessant, l'entrada d'un pràcticament desconegut a les tasques de direcció, un David Yates forjat sobretot al camp de la televisió, i que aporta a la saga de l'adolescent "abans conegut com el nen mag" quelcom que, en el fons, té més a veure amb aquest mitjà que amb el cinema: si fins ara la franquícia havia estat en mans de directors amb una certa personalitat, si bé en diferent grau (Chris Columbus, Alfonso Cuarón, Mike Newell), per al seu tram final els productors semblen apostar pel que ja és moneda corrent en les sèries televisives, en les quals la qüestió de menys és qui signa cada capítol, perquè l'estil ja està marcat, assenyalat i més que definit per endavant. 

El fet curiós és que aquesta mancança d'algú amb un perfil definit al capdavant de la pel·lícula, contra tot pronòstic, no li fa mal; ans al contrari, potser ens trobem davant el títol de la saga millor construït, dens, amb un lligam entre els personatges que sembla miraculós si tenim en compte que el seu número s'ha multiplicat des d'aquell ja (aparentment) remot Harry Potter i la pedra filosofal , i que no confia la seva principal basa als efectes especials. De fet, les seqüències d'acció ocupen, sorprenentment, menor metratge del que podria suposar-se, i es prefereix dedicar més espai perquè els personatges puguin desenvolupar totes les seves possibilitats. 

És clar que la gran estrella de la funció és Imelda Staunton, un altre dels noms que fan grans als actors britànics, i especialment a les seves dames: el seu recital com la inquisidora i estricta governant Dolors Umbridge és una autèntica meravella. Enfront d'ella, la llarga llista de prestigioses estrelles que poblen l'elenc (aquí sí que es justifica la utilització d'aquesta paraula tan anyenca) amb prou feines tenen espai per lluir-se, sobretot quan la majoria escassament disposa d'un parell d'escenes a les quals aferrar-se. I per cert, lady Staunton guanya per golejada l'excessiva i hiperactuada Helena Bonham Carter, aquí més burtoniana que mai com la mortífera Bellatrix Lestrange. 

Llàstima que, en la part argumental, al final la cinta rebaixi una mica el nivell. Tot i així, les seves gairebé dues hores i vint minuts transcorren sense que el ritme decaigui, i en un ambient sorprenentment malsà per a una producció comercial que busca el públic juvenil: de l'inicial atac dels mentors als complexos de culpa, els secrets i els refinadament cruels càstigs de Dolors Umbridge, el film alberga un bon nombre de costats foscos (si bé no en un grau tan alt com la seva predecessora, Harry Potter i el calze de foc ). La confirmació que Yates signarà la sisena part no fa més que contribuir que tinguem esperances que, si no ocorre cap catàstrofe pel camí, i malgrat algunes patinades com la segona entrega, la sèrie pot clausurar-se com una de les millors ofertes per al cinema (no només) juvenil dels últims anys, formada per pel·lícules abans que per buits i sorollosos artefactes. 

Miguel Á. Delgado_labutaca.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com