Sinopsi

La pel·lícula narra les aventures de la gossa Lassie en el seu retorn a casa, quan decideix escapar-se i recórrer un llarg camí.

Crítica

Escoltar a aquestes alçades el nom de Lassie pot espantar molts espectadors, una mica farts de les abundants aparicions d'aquesta famosa collie tant en la petita com en la gran pantalla. No obstant això, és just recordar que també existeix un sector del públic que potser mai hagi vist cap aventura d'una gossa que va néixer en el món de les lletres, concretament en un relat que Eric Knight va publicar el 1938, i que després el convertí en una novel·la i sens dubte en l'obra més coneguda de la seva curta carrera, ja que va morir als 45 anys d'edat. 

Sam i Sarah Carraclough viuen amb el seu fill Joe en un poble de Yorkshire. El tancament de la mina afecta l'economia familiar i, per això, han de vendre la seva bonica gossa a un adinerat aristòcrata, ja que la seva néta s'ha fixat en l'animal només veure'l. Aviat se l'emporten a la mansió que aquell té a Escòcia, però Lassie fuig de la que hauria de ser la seva nova llar i recorre el camí de tornada que la separa dels seus veritables propietaris, topant-se en la seva travessa amb persones de bon cor que l'ajudaran i amb individus de perverses intencions als quals, per descomptat, poc els importa la sort del que consideren un gos vulgar. 

Tot i que probablement el pressupost de Lassie no va ser gaire elevat, almenys si el comparem amb les xifres que avui dia es manegen a Hollywood, la pel·lícula a penes va excedir el mig milió de dòlars a la taquilla nord-americana, i també es convertí en un fracàs al seu país d'origen, el Regne Unit, on només va ingressar dos milions. I és una pena, perquè no hi ha dubte que ens trobem davant una digna producció familiar, un títol entretingut, emotiu i tradicional que ens relata una història senzilla que satisfarà de manera especial tots aquells que sentin una singular estima pel que molts consideren que és el millor amic de l'home. 

L'obra s'allunya d'aquest humor groller i carrincló que darrerament s'ha apoderat de les produccions infantils, de tal manera que no hi trobem previsibles ensopegades ni fàcils flatulències, i és de justícia afirmar que Charles Sturridge, el director, intenta en tot moment tractar amb respecte l'espectador, fins i tot ressaltant els escassos però agraïts elements socials de la història. Amb una acurada fotografia, que es percep especialment en la vistositat d'alguns dels seus paisatges, una estupenda ambientació i una estimable música, la cinta desprèn a més una necessària humanitat i, sota el meu punt de vista, no comet el pecat de caure en aquesta molesta, artificiosa i acusada sensibleria que acostumem a trobar-nos en aquesta classe de llargmetratges. 

Si a tot això afegim un competent repartiment en el qual els nens no resulten repulsius i en el qual els adults estan interpretats per actors d'inqüestionable talent (Peter O'Toole, Samantha Morton, Edward Fox, Kelly Macdonald, Robert Hardy i Peter Dinklage, entre d'altres), no hi ha dubte que, sense ser la panacea, almenys Lassie és una cinta que aconsegueix sortir airosa del difícil repte que suposa recuperar per a la gran pantalla una franquícia tan cèlebre com aquesta.

Joaquín R. Fernández - labutaca.net