Sinopsi

Província de Gyunggi, Corea del Sud, 1986. Apareix el cos d'una jove brutalment violada i assassinada. Dos mesos després, tenen lloc una sèrie de violacions i assassinats en circumstàncies similars. I en un país que mai abans ha conegut atrocitats semblants, comença a prendre cos la idea d'un assassí en sèrie. S'organitza un destacament especial per la zona, encapçalat pel detectiu local Park Du-man i un detectiu procedent de Seül, Seu Tae-yun, que ha sol·licitat ser assignat al cas. No obstant això, la resolució dels assassinats sembla cada vegada més lluny, i sumeix els detectius en un estat de creixent desesperació. La pel·lícula està basada en una història real.

Sobre el director

“No sé si haureu vist la meva pel·lícula Memories of murder . És una història sobre assassins, un film de suspens. No obstant això, la meva pel·lícula no segueix l'estructura d'un thriller . De la mateixa manera The Host és un film de monstres, però trenca les regles bàsiques del gènere. De fet, per a mi, els gèneres cinematogràfics són eines a través de les quals el director aconsegueix explicar-nos una història.” 

Són declaracions del mateix Bong Joon-Ho a la revista CineAsia (núm. 15) al seu pas pel Festival Internacional de Sitges, on va guanyar el premi als millors efectes especials i el Premi Orient Express-Casa Àsia a la millor pel·lícula oriental de la competició, dos premis que sens dubte es queden curts, ja que The Host va ser de lluny, juntament amb Exiled (Fong juk, 2006) de Johnnie To, el millor que es va veure al certamen. 

Sí, hem vist Memories of murder i va ser precisament aquest el film que ens va donar a conèixer el talent de Bong Joon-ho a les nostres pantalles. El segon llargmetratge del director ens introduïa en un petit poble durant els anys de la recrudescència de la dictadura per narrar-nos el procés d'investigació per part de dos policies (un rude i de dubtosos mètodes i un altre més refinat arribat de la capital, la força bruta enfront del 
psicologisme) per solucionar el cas d'un assassí en sèrie de dones. L'assassí en sèrie acaba sent en realitat una excusa, com el monstre de The Host , perquè el director es centri en l'anàlisi humana d'aquests dos personatges i del seu entorn. El director introdueix l'element inquietant en un lloc aparentment tranquil per crear una tensió 
ambiental que a poc a poc es va apoderant de la pantalla. L'horror i la violència es palpen a través dels bonics camps verds bressolats pel vent. Alguna cosa terrible s'amaga agotzonat entre l'alta herba esperant saltar com una animàlia sobre la seva propera víctima. Però potser el més interessant de Memories of murder és la descripció d'una quotidianitat enrarida, tenyida d'un humor negre que conjuga l'element còmic i dramàtic al mateix temps. 

Sí, és cert que Bong Joon-ho utilitza els diferents gèneres per adaptar-los a les seves necessitats i preocupacions, i constitueixen mers instruments per a la configuració d'uns relats amb una potent càrrega metafòrica. Per exemple, el clima de por i hostilitat, de paràlisi i estancament, de violència en estat latent que es respira a Memories of murder no és sinó una resposta lògica a la realitat social que es vivia en aquella època de penúries i repressions dictatorials, transcendint així la mera condició de thriller o policíac en què podria haver quedat encasellat. 

En aquest film Bong Joon-ho es demostra com un autèntic virtuós en la posada en escena a través d'un domini absolut dels recursos tècnics de la imatge, combinant plans seqüència estilísticament molt refinats juntament amb plans fixos en què el director situa la càmera com a simple instrument per enregistrar els moviments lliures dels personatges a través de l'enquadrament. A Memories of murder també apareix un dels procediments que tindran més preponderància escènica a l'hora de resoldre les escenes de persecució a The Host , el travelling de seguiment lateral, a la vegada que utilitza elements atmosfèrics, com la pluja, per aportar pes dramàtic a les escenes de més força emocional. 

Bong Joon-ho és abans que res un savi elaborador d'atmosferes i un creador d'imatges de gran impacte visual. Tot el fragment final de Memories of murder així ho certifica. Però són imatges que no només es queden atrapades en la retina, sinó que accedeixen a la nostra substància més profunda per remoure les nostres entranyes, potser perquè hi ha una empatia inevitable de l'espectador vers els personatges que protagonitzen la trama. Potser per això sentim com a propis la inquietud i el desconcert que sent del detectiu Park quan anys després dels assassinats torna al lloc dels fets 
i s'adona que aquells esdeveniments el van marcar per sempre i que la frustració i l'obsessió per no haver tancat el cas, el perseguiran tota la seva vida. [...]

A Bong Joon-ho li agraden els personatges marginats, aquells que constitueixen, per una o altra raó, el revers d'una societat hipòcrita, que només valora els teus èxits quan estan abonats de poder i diners. [...] Barking dogs never bites és el germen del cinema de Bong Joon-ho. Hi trobem totes les característiques que hem anat apuntant al llarg d' aquest text. Al cap i a la fi, de la mateixa manera que els altres, també es tracta d'un relat de supervivència. Els personatges lluiten contra la humiliació, lluiten per la seva integritat, lluiten per ser lliures. Es tracta d'éssers ancorats en l'absorbiment, instal·lats en un procés de catatonia mental incapaços de reaccionar. Potser és així com ens volen, adormits, zombis enfront de la realitat que ens envolta i també enfront de nosaltres mateixos, anestesiats davant de qualsevol estímul que aconsegueixi despertar-nos i retornar-nos a la nostra essència primitiva, aquella que ens defineix com a éssers humans. 

Beatriz Martínez - miradas.net