Sinopsi

Chris Gardner és un pare de família que lluita per sobreviure. Malgrat els seus valents intents per mantenir la família surant, la mare del seu fill de cinc anys Christopher comença a ensorrar-se a causa de la tensió constant de la pressió econòmica; incapaç de suportar-ho, i en contra dels seus sentiments, decideix anar-se'n. Chris, convertit ara en pare solter, continua buscant tenaçment una feina més ben pagada utilitzant totes les tàctiques comercials que coneix. Aconsegueix unes pràctiques en una prestigiosa companyia i, malgrat no percebre cap salari, les accepta amb l'esperança de finalitzar el pla d'estudis amb un treball i un futur prometedor. Sense cap matalàs econòmic, aviat fan fora Chris i el seu fill del pis on viuen, i es veuen obligats a viure en centres d'acollida, estacions d'autobús, lavabos o allà on trobin refugi per passar la nit. Malgrat les seves preocupacions, Chris continua complint les seves obligacions com a pare i es mostra afectuós i comprensiu, utilitzant l'afecte i la confiança que el seu fill ha dipositat en ell com a incentiu per superar els obstacles als quals s'enfronta.

Crítica

Les històries de superació i lluita contra l'adversitat han intentat inspirar la humanitat des dels seus inicis, però tinc la impressió que, amb la creació del cinema i la televisió, van deixar de ser importants eines didàctiques per convertir-se en simple entreteniment manipulador d'emocions. No obstant això, ocasionalment sorgeix alguna obra que evita caure en aquest fàcil nínxol, i ofereix una sòlida narrativa sense excessos embafadors i gairebé redimint el seu gènere barat. En busca de la felicidad és una d'aquestes rares obres i, tot i que dista molt de ser perfecta, almenys mereix l'aplaudiment pel seu sobri maneig d'emocions i per l'eficient treball dels seus actors. 

En busca de la felicidad es desenvolupa a la ciutat de San Francisco a principis dels anys vuitanta [...]. Està basada en fets reals i, afortunadament, el guió de Steven Conrad se sent honest en no buscar un excessiu "embelliment" hollywoodenc , ni un rigorós èmfasi en els clixés d'aquest tipus de pel·lícules. En altres paraules, no hi ha drama artificial, brètols de caricatura o capricis màgics de l'escriptor. Simplement bones actuacions, situacions creïbles i una història que progressa de manera natural, i aconsegueix que l'espectador comparteixi l'evolució del protagonista, els seus triomfs i fracassos. 

El reduït repartiment funciona a la perfecció i, sense ser actors virtuosos, cada intèrpret encaixa bé en el seu paper, començant per Will Smith, que s'allunya de la seva imatge d'"estrella" per encarnar un home comú amb talents ocults que les difícils circumstàncies aconsegueixen despertar. Jaden Smith, fill de Will Smith en la vida real, compleix decorosament la seva funció i no passa vergonyes amb la seva natural desimboltura. Thandie Newton té l'ingrat paper de la dona incomprensiva; el seu material és bastant pla, però l'entrega amb convicció. I l'elenc secundari, compost per destacats actors de caràcter (com el gran James Karen i l'etern barrut Kurt Fuller), dóna realisme als diversos ambients que el protagonista recorre. 

Potser podia haver estat més àgil i breu, però En busca de la felicidad aconsegueix entretenir i inspirar sense manipular (excessivament) les nostres emocions. El director italià Gabriele Muccino va aconseguir trobar el to precís per crear drama sincer, i encara que potser la pel·lícula no transcendeix la seva simple intenció, almenys serà una bona experiència per a qui encara toleri aquest tipus de cinema. Cínics, millor que se n'abstinguin. 

Pablo del Moral - labutaca.net