Sinopsi

Bobby recrea en imatges una de les nits més explosives i tràgiques de la història dels EUA. Seguint les evolucions de vint-i-dos personatges ficticis a l'Hotel Ambassador la vigília que, l'esperat presidenciable i senador, Robert F. Kennedy va ser assassinat, el guionista i director Emilio Estevez i un repartiment coral de primer nivell forgen un mosaic íntim d'uns EUA que es precipiten cap a un moment de canvi demolidor. Mentrestant, els diferents personatges naveguen entre el prejudici, la injustícia, el caos i les seves pròpies vides complicades, buscant l'últim senyal d'esperança en l'idealisme de Kennedy. Mostrant les experiències diverses de gent corrent, la pel·lícula commemora l'esperit d'un home extraordinari i serveix com a instantània d'aquell moment tan emblemàtic de la història.

Crítica

[...] Emilio Estevez [...] va posar en marxa un projecte per recuperar aquell moment històric de l'assassinat de Robert Kennedy, quan Amèrica del Nord s'estremia entre discòrdies civils i un Vietnam massacrant. En un primer moment, el col·lapse de l'11-S va parar la realització del film, i només ara, en plena decrepitud de l'empedreït George Bush, s'ha pogut consumar. El resultat és la pel·lícula que ens ocupa i que, desgraciadament, significa una excel·lent oportunitat perduda tant fílmicament com políticament. 

No només el guió narratiu és feble, molt més voluntarista que convincent, sinó també la realització, que peca d'una vulgaritat insuperable. El guió, obra del mateix director, no és capaç de crear un món que justifiqui l'existència del mateix Robert Kennedy, de la seva personalitat política i, sobretot, de la seva mort. L'acció es situa en el cèlebre Hotel Ambassador de Los Angeles, en plena campanya per a la designació del candidat del Partit Demòcrata a les presidencials de 1968, una sèrie de personatges pretesament significatius del moment històric, es creuen les seves vides, que es resoldran quan Robert Kennedy, com a aglutinador d'aquestes vides, caigui assassinat al mateix hotel. 

Una parella melosa d'alt nivell social. Els dos antics porters de l'hotel, un blanc i un altre negre, com manava la correcció política. Aquella noia que s'ofereix voluntària per casar-se amb un jove i, així, evitar que marxi al Vietnam. Els habitual chicanos en papers secundaris. La cantant èbria que s'encoratja davant la prova. I en fi, el director de l'hotel i la seva dona, una impressionant Sharon Stone, que suporta la infidelitat fins que esclata d'ira com ho faria una americana mitjana del moment. I com a element aglutinador, almenys intencionalment, imatges documentals de la lluita pels drets civils i dels nois que retornen morts del Vietnam. Un conjunt d'actors i d'actrius famosos i compromesos amb la causa del film, però dessagnant-se enmig d'una acció aigualida i un pèl increïble. Acostumem a desacreditar, des de la tasca crítica, aquest misteri de la inspiració, però per alguna cosa deu ser quan hom es troba amb resultats com aquest, voluntarista fins a l'extrem i mancat de qualsevol signe d'autèntica creativitat. Molt poca substància per a tantes possibilitats com hi havia en la matèria original. 

[...] Només un fracàs total i sense cap pal·liatiu? Per a l'espectador que no conegui res del moment històric que intenta transmetre el film, per descomptat, perquè es perdrà en aquests circumloquis d'històries paral·leles que pretenen inútilment concloure en alguna cosa concreta. No obstant això, els que van viure aquells moments sortiran del cinema amb un gust amarg de derrota històrica des de la memòria d'aquella Amèrica del Nord que va somiar en la “Nova Frontera kennediana”, primer en la persona de John i més tard en la del seu germà Bob, nucli del film que ens ocupa. [...] Perquè també avui, els nord-americans persegueixen un lideratge que els porti més enllà de les terres iraquianes, d'on segueixen arribant bosses de plàstic amb cadàvers joves de soldats innocents. I perquè avui, com ahir, els homes de color, però sobretot els chicanos , reclamen la presència d'algú que tiri endavant els seus somnis socials i, fins i tot, polítics. Com llavors, és necessari un canvi governamental al capdavant del país més ric i encara poderós de la terra. I aquest canvi el vivim també nosaltres, homes i dones lliures que desitgem un món millor. Només que, sigui dit amb moltíssima prudència, els homes i les dones d'ara no som els mateixos que fa anys: després de tantes morts de possibles líders, potser hem perdut la necessària innocència per seguir esperant i hem caigut en mans d'un cinisme que és el nostre pitjor enemic. Els temps han canviat. Mana l'economia.

cineparaleer.com