Sinopsi

Walden Robert Cassotto neix en 1936 amb el cor danyat per una febre reumàtica. El diagnòstic assegura que no arribarà a complir els 15 anys d'edat, però quan la seva mare (Brenda Blethyn) li ensenya la felicitat que acompanya a la música, Walden troba la inspiració necessària per a mantenir-se viu. A partir d'aquest moment, el malaltís noi del Bronx es reinventa com Bobby Darin (Kevin Spacey) per a convertir-se en una autèntica estrella, un magnètic artista que arriba a plantar cara al propi Sinatra. No conforme amb això, Bobby inicia la seva carrera en el cinema. Així és com Bobby coneix a Sandra Dee (Kate Bosworth), la jove estrella més aclamada del moment. Bobby s'enamora immediatament, i al costat d'ella forma la parella perfecta d'Hollywood. Però, mai satisfet amb l'èxit, Bobby continua reinventant-se a si mateix. La seva implacable ambició comença a enverinar la seva vida privada, i en els anys setanta es troba aïllat, confús i desorientat fins a tal punt que abandona els escenaris per a iniciar una fracassada carrera política.

Notes de producció

En Beyond the sea , l'oscaritzat actor i director Kevin Spacey ens ofereix una visió vívida i extraordinàriament cuidada de la vida i l'època de Bobby Darin, qui va deixar un fulgurant llegat en el firmament de la música popular, els locals de música en viu, el cinema i la televisió en els seus 14 anys de carrera. Encara que tot el món coneix la música de Darin, sobretot els seus grans èxits, com «Splish Splash» i «Mack the Knife», la seva història personal no és tan coneguda. Beyond the sea analitza l'excepcional viatge artístic i personal de Darin a través de la música que ho va convertir en una gran estrella i que va llançar a aquell nen lluitador del Bronx a l'òrbita de la jove estrella de cinema Sandra Dee, la nena bonica dels Estats Units. Spacey, que posa veu a les cançons de Darin, ha sabut encarnar el carisma, l'estil i la vitalitat que van fer de Darin un artista tan màgic. No obstant això, la pel·lícula no passa per alt els aspectes menys admirables de Darin en la seva incansable recerca del estrellat, i ens ensenya que un artista no només afecta al seu públic, sinó també a les persones que li coneixen i li volen. Amb la seva musicalitat plena de swing i les seves hàbils lletres, Bobby Darin hauria pogut destacar només com cantant. Però el seu talent anava més enllà de la seva veu i de la interpretació de les seves cançons: era un músic autodidacta, un compositor que tocava la guitarra, la percussió i el piano. A la fi de la dècada de 1950, Darin va saltar a la fama amb tres discos d'or, «Splish Splash», «Queen of the Hop» i «Dream Lover», que ho van convertir en un ídol d'adolescents. No obstant això, no content amb limitar-se a un estil, va decidir dedicar el seu segon àlbum, «That's All», publicat en 1959, als clàssics. Aquell l.p. incloïa una versió del clàssic «Mack the Knife», amb el típic esclafit de dits de Darin, que es va mantenir en el nombre un de les llistes americanes durant nou setmanes i que va guanyar el premi Grammy al Millor disc de l'any, al mateix temps que va valer a Darin, que llavors contava 23 anys, el premi al Millor artista revelació. Darin no va trigar en convertir-se en una de les primeres figures de Les Vegas, arribant a superar fins i tot el rècord d'assistència de Frank Sinatra en el llegendari club Copacabana.