Sinopsi

Jean-Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) va néixer enmig de la pudor de les restes de peix d'un mercat i va ser abandonat per la seva mare a les escombraries. L'autoritat es va fer càrrec del nadó i va sentenciar la seva mare a la forca. El noi va créixer en l'ambient hostil d'un hospici, ningú el volia i fins i tot els seus companys van intentar assassinar-lo. Hi havia alguna cosa que el feia diferent: no tenia olor. No obstant això, Jean-Baptiste posseïa un olfacte excepcional. Als 20 anys aconsegueix treballar per al perfumer Baldini (Dustin Hoffman), que l'ensenya a destil·lar essències. Però ell volia atrapar altres olors: el del cristall, el del coure... però, sobretot, el de certes dones. A canvi d'un centenar de fórmules de noves fragàncies amb les quals Baldini podria fer-se ric, aquest li escriu una carta de recomanació perquè pugui aprendre l'art de l'enfloració a la capital mundial del perfum: Grasse. Una vegada allà, aconseguirà el seu objectiu: un magnífic perfum l'ingredient del qual és l'essència de noies joves.

Crítica

Si escrivim que El perfum: història d'un assassí és l'adaptació perfecta de la novel·la de Patrick Süskind, ens trobarem segurament amb aquells que pensen que és, de fet, massa fidel a l'original. Encara que mai plou a gust de tothom, creiem que, primer de tot, la pel·lícula agradarà als molts fanàtics que el llibre ha creat des de la seva publicació el 1985. El jove alemany Tom Tykwer surt més que airós a l'hora de dur al cinema la història que el mateix Kubrick va titllar de "infilmable", salvant d'un en un tots els esculls que la trama original proposava fins a arribar a un majestuós fals final i a un dramàtic però apagat eclipsi de la història. Primer, resolem el gran dubte: sí, Tom Tykwer ( Corre Lola ) resol bé la feina d'expressar amb imatges la importància que en el protagonista té alguna cosa tan intangible (i, per descomptat, invisible) com l'aroma. Es recolza en savis moviments de càmera, apropiats efectes especials, una precisa banda sonora i una actuació més que correcta dels seus actors (excepcional protagonista Ben Whishaw i excel·lent l'agredolç Baldini creat per Dustin Hoffman). La pel·lícula no és només l'adaptació idònia de la novel·la de Süskind, sinó que és pràcticament perfecta en el seu mesurament dels tempos i les quantitats, com si el director hagués fet un exercici d'alquímia per transportar les lliçons de l'alambí a l'estudi de cinema (i als exteriors de Barcelona i Figueres). Només durant alguns minuts després de la primera hora, la pel·lícula perd una mica de ritme, però sembla que és més aviat un acomodament als requisits argumentals de la segona part, quan l'amarg i cruel protagonista Jean-Baptiste Grenouille deixa l'experimentació per dedicar-se, de ple, a la producció de perfums i a la requisició de matèria primera. El perfume atraparà fins i tot els més escèptics amb la idea d'una adaptació al cinema: Tykwer segueix pas a pas les obligacions del text original després d'haver resolt els problemes inicials amb una intel·ligència sorprenent, d'una manera que mai abans s'havia aconseguit al cinema, fent bàsicament visible l'essència invisible de les coses, el perfum. Advertim de totes maneres que nosaltres, duts per l'entusiasme, vam decidir perdonar algunes caigudes d'última hora, certs efectes especials innecessaris i una veu en off que, malgrat funciona durant tot el film (John Hurt narra en la versió original), es torna completament innecessària en l'últim tram.
yahoo.es