EL PERRO MONGOL
 |
Fitxa tècnica
Direcció: Byambasuren Davaa
País: Alemanya
Any: 2005
Duració: 90 min
Gènere: drama
Guió: Byambasuren Davaa; basat en un relat de Gantuya Lhagva
Producció: Stephan Schesch
Música: Dagvan Ganpurev
Fotografia: Daniel Schönauer
Muntatge: Sarah Clara Weber
|
Fitxa artística
Batchuluun Urjindorj,
Buyandulam Daramdadi Batchuluun,
Nansal Batchuluun,
Nansalmaa Batchuluun,
Batbayar Batchuluun |
Sinopsi
Nansal, la filla gran d'una família de nòmades mongols, es troba un dia un cadell mentre recull fems prop de casa seva. Des del primer moment s'encapritxa amb el gosset, però, quan el duu a casa, el seu pare té por que els porti mala sort, ja que creu que pot ser descendent de llops, i li demana que se'n desfaci immediatament. No obstant això, a pesar de les ordres del seu pare, Nansal es queda amb el cadell. El perro mongol ens explica la història de l'antic vincle que existeix entre l'home i el gos, i el significat especial que aquest vincle té a Mongòlia per a l'etern cicle de la reencarnació.
|
Crítica
Els referents d' El perro mongol no podien ser millors, i la promesa queda complerta amb escreix: el director d' El camello que llora torna a fer una tendra barreja entre ficció i documental sobre animals en paisatges preciosos. Aquesta vegada ens duu al cor d'una tribu de nòmades mongols, un grup que es mou entre la superstició de la seva ancestral religió i l'amenaça de desaparèixer davant els avenços de les ciutats i la modernitat. En aquest context ens presenta la petita Nansal, i el petit gos que dóna títol a la pel·lícula: quan ambdós coincideixen es narra una història d'amor poc usual, tenyida d'espiritualitat, humanitat i ecologisme. La pel·lícula ha rebut diversos premis al seu país d'origen, Alemanya, que honraven el seu valor com a peça didàctica per a públics joves i infantils. El director Byambasuren Davaa conta, certament, una rondalla plena d'una moralitat universal, basada en l'afecte i que advoca per eliminar els prejudicis, com el que té la família de Nansal sobre el gos: en ser descendent de llops podria portar la mala sort a la tribu, o com a mínim menjar-se les ovelles. Però Davaa parla també als adults: no volem dir que la història es quedi petita o que el sentit de la seva moralitat sigui fàcil o ingenu. Simplement passa que el film resulta meravellós fins i tot pels aspectes considerats menors: com a documental cobreix perfectament, amb extremades subtileses narratives, la vida dels batchuluuns que protagonitzen el film, els seus temors i les seves creences budistes, alhora que registra amb admirable bellesa els paisatges de l'Altai on es va rodar el film. Però creiem també que només els més durs de cor, o els que calcen cert cinisme amb orgull, podran quedar indiferents davant la dolçor d' El perro mongol.
yahoo.es
|
|