Sinopsi

Sondra Pransky (Scarlett Johansson) és una estudiant americana de periodisme que és a la Gran Bretanya per visitar uns amics. Durant la seva estada a Londres, va a un espectacle de màgia on l'il·lusionista (Woody Allen) la fa pujar a l'escenari per fer un dels seus trucs: en aquest, ella ha de desaparèixer. Mentre Sondra està esperant “desmaterializar-se”, rep la visita del fantasma d'un reporter mort (Ian McShane) que li donarà l'exclusiva de l'any. L'esperit afirma que Peter Lyman (Hugh Jackman), el ric i atractiu fill d'un conegut aristòcrata britànic, duu una doble vida com l'Assassí del Tarot, un assassí en sèrie que fa temps que aterreix el país i eludeix la justícia. Amb l'ajuda del mag, Sondra comença a investigar la notícia i aconsegueix ajuntar certes evidències que incriminen Lyman. De totes maneres, com més sap d'ell, més perillosa es torna la investigació, sobretot quan nota que comença a enamorar-se de l'atractiu presumpte criminal...

Crítica

La filmografia de Woody Allen ha passat per temporades molt marcades en els temes que ha tractat i en la manera de fer-ho: Scoop demostra que el geni no està en el seu millor moment, ja sigui per motius financers o a causa d'una manca de creativitat que el duu a extreure velles idees d'un calaix i agrupar-les sense gaire encert. Scoop és el retorn a la comèdia d'Allen després de la sobrevalorada Match Point , encara que els pitjors defectes d'aquella segueixen presents en la seva nova col·laboració amb Scarlett Johansson i la ciutat britànica: mentre que els personatges anglesos semblen parodiar-se a si mateixos, ja que Allen no aconsegueix presentar-los amb naturalitat, els americans són calcs cada vegada menys poderosos d'altres personatges del director. Scoop és una imitació descafeïnada de pel·lícules com Oedipus Wrecks o Alice passades pel filtre de Misterioso asesinato en Manhattan . La falta de profunditat o l'assumpció de riscos visuals que en altres ocasions han caracteritzat Allen són totalment absents de la cinta, i ens deixen davant una comèdia grisa que qualsevol altre director podria haver emprès. En resum, l'humor està ficat amb calçador i resulta vell, la història és difusa i absurda, sense arribar al geni del surrealisme, i la mateixa Johansson dóna una actuació maldestra que és el pitjor de la seva carrera.
yahoo.es