Sinopsi

La Terra, any 2027. L'esperança de futur és un recurs que escasseja. Fa 19 anys que va néixer l'últim nen. Davant d'aquest inexplicable fenomen, la raça humana comença a perdre tota esperança. La majoria de la gent accepta l'inevitable i es deixa caure cap al separatisme i el nihilisme mancats de lleis, d'altres lluiten per defensar un planeta unit i els drets de la decreixent població. Gran Bretanya, mitjançant una política militar imperialista, és l'únic país que ha aconseguit fer callar les lluites internes, però a canvi ha de suportar la contínua arribada d'immigrants il·legals a les seves costes. No obstant això, fent gala d'una política dura i totalitària, els refugiats són internats en camps i deportats. Res de tot això sembla importar a Theo (Clive Owen), un home en estat de paràlisi emocional...

Notes de producció

El nucli de Hijos de los hombres està format per temes candents com l'emigració, el medi ambient i la fertilitat. En aquest món futurista, cadascun ha afectat l'altre de forma molt negativa, empenyent la raça humana cap a una negra i definitiva marxa. Per a Theo, un exactivista resignat a viure en una societat sense futur, l'esperança és un luxe que no pot permetre's i que només pot portar-li dolor. Però tot canvia quan reapareix Julian, la seva examant, amb una petició que l' obliga a sortir de la seva autoinduïda paràlisi emocional i a reintegrar-se a la vida perquè alguna cosa li importa, alguna cosa tan important com el futur de la humanitat.

El productor Marc Abraham diu: “Sempre m'han agradat els herois que ho són a desgrat seu; eren la base de les pel·lícules dels setanta que més m'han inspirat. Theo ha de protegir la primera dona embarassada del planeta en gairebé 20 anys. És una idea clara, precisa i dramàtica a la qual Alfonso ha afegit temes candents i molt actuals.” El director, descrivint el personatge principal, diu: “És un home que lluita per seguir mort, un personatge que s'ha rendit.” El conegut actor britànic Clive Owen, que encarna Theo, diu: “Les pel·lícules d'Alfonso són enlluernadores visualment. És un dels pocs directors que és a totes les reunions de vestuari, de maquillatge i d' attrezzo . Si alguna cosa no encaixa perfectament amb la visió que té de la pel·lícula, la rebutja. El vaig veure a Londres i vam parlar de la pel·lícula. El seu concepte d'aquesta història una mica futurista em va semblar fort, atrevit i poc habitual. Molta gent creu que és una història de ciència ficció, però quan vaig llegir el guió vaig descobrir que no tenia res a veure-hi. Alfonso ha dut la novel·la a llocs molt interessants.” Era obvi que el director volia crear un heroi atípic: un home imperfecte que es veu involucrat en una situació extraordinària. L'actor diu: “Alfonso deu ser l'únic director que fa dur xancletes a ‘l'heroi' durant una bona estona de la pel·lícula per tal de desviar l'atenció de la noció clàssica d'heroisme. Volia que un home normal estigués en una situació anormal i perquè fos creïble, deixa Theo a l' estacada quan pot.”