Sinopsi

A principis dels anys setanta, el Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), un grup esquerrà format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, posa en escac la policia en cometre diversos atracaments a Catalunya amb l'objectiu d'aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer. En un primer moment, l'èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona als joves del MIL una sensació d' invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Politicosocial paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia. Salvador Puig Antich  resulta greument ferit i, després de passar per l'hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona a l'espera d'un consell de guerra. A partir d'aquest moment, tant les seves germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència general, una carrera contrarellotge per salvar la vida del jove activista.

NOTES DEL DIRECTOR

Portar a la pantalla la història de Salvador Puig Antich és un projecte fascinant, ja que té els ingredients idonis per a una gran pel·lícula d'abast i comprensió universals. En primer lloc, la seva pròpia vida. La vida d'un jove que adopta de manera conscient l'opció de lluitar per la llibertat, assumint fins a les darreres conseqüències el tràgic i desproporcionat preu que haurà de pagar pels seus actes i que la història convertirà, per aquest motiu, en el símbol d'una generació. La seva joventut, l'atractiva i carismàtica personalitat, romàntica i voluptuosa a la vegada, la riquesa i varietat que envolta les seves relacions familiars i sentimentals, la trepidant acció de les fetes amb els companys del MIL i, és clar, el gran dramatisme de les seves últimes hores fins a la seva execució serien exemples suficients per construir una pel·lícula de gran intensitat.

Cal afegir, a més a més, el valor d'estar basada en fets reals rigorosament documentats que esdevenen d'un període recent de la història d'Espanya, el final del franquisme, una etapa relativament verge des del punt de vista cinematogràfic. Això ens permet la recuperació d'un escenari sociològic que apel·la a una memòria col·lectiva d'ampli espectre entre el públic, tant el que va viure aquella època com també el públic jove, que pot trobar elements d'identificació amb el personatge, a qui veuran com un rebel amb causa, anhelant i amant d'una vida millor que la que li ha tocat viure, lluitant amb totes les seves forces contra la injustícia, la mediocritat i el conformisme. En aquest sentit, la pel·lícula és un nou i contundent al·legat contra la pena de mort, però també contra tota imposició d'un ordre establert que encara dista molt d'estar a l'altura de la seva responsabilitat amb la Història.

La pel·lícula no és un viatge nostàlgic cap a un episodi aïllat, localista i anecdòtic, sinó que pretén demostrar l'absoluta vigència del seu protagonista, amb independència del marc històric o geogràfic. Desgraciadament, la història de Puig Antich segueix repetint-se obstinadament en qualsevol racó del món, ja sigui literalment en la seva forma més crua i explícita, com en l'actitud vital subjacent del personatge. Per aquest motiu, hem utilitzat un llenguatge "modern" que connecta amb les exigències i expectatives del públic actual i estimula l'empatia cap al protagonista, sense caure mai en el maniqueisme, sense tractar de presentar el personatge ni com un líder o un màrtir, ni com un ingenu idealista, sinó precisament com un jove normal i corrent, amb les seves contradiccions, els seus dubtes, els seus errors i els seus encerts, però prou lúcid com per rebel·lar-se contra un estat de coses.

Comentaris dels espectadors de CineBaix