Sinopsi

Cabeza de perro és la història de Samuel (Juan José Ballesta), un noi de 18 anys que des de petit pateix una rara malaltia neurològica. De vegades deixa de sentir-hi, de veure-hi, és incapaç de caminar o articular una frase. Per això ha crescut allunyat de tot i sobreprotegit per la seva família. Una sèrie de casualitats el duran a Madrid, on coneixerà la Consuelo (Adriana Ugarte), una noia de veint-i-escaig anys tan descol·locada com ell. Entre ells sorgirà una insòlita relació: insòlita com ells mateixos.

Crítica

Després d' El factor Pilgrim i Astronautas, Santi Amadeo realitza la que és la seva millor pel·lícula fins ara, una bella història narrada amb decidit esperit poètic. Cabeza de perro no és un film perfecte: la mateixa poètica que genera imatges meravelloses i un esperit que frega el màgic, fan que de vegades el film grinyoli. Juan José Ballesta és un actor nat que estem veient créixer en el nostre cinema gairebé en directe. A Cabeza de perro fa una magnífica interpretació, encara que les exigències del guió el fan sonar com a artificiós en més d'un moment, massa dolç, una espècie de Rainman més jove. Però el paper no és fàcil i Ballesta impressiona profundament en moltes ocasions. Al costat d'ell hi ha Andrea Ugarte, també preciosa, poderosa, però a estones falsa. No sembla que a Amadeo li hagi passat per alt aquest risc, sinó al contrari, l'impulsa per  dotar del caràcter encantador que vol per al seu personatge a la resta del film. Afortunadament calibra bé les conseqüències i la màgia i el virtuosisme visual amb moments decididament durs i dirigits amb feresa. Cabeza de perro té certament uns plantejaments senzills però una execució que requereix moltes llums: Amadeo les té, i les usa, i més o menys en surt ben parat.
yahoo.es

Comentaris dels espectadors de CineBaix