|
HACIA EL SUR
 |
Fitxa tècnica
Direcció: Laurent Cantet
País: França
Any: 2005
Duració: 105 min
Gènere: Drama
Guió: Laurent Cantet i Robin Campillo; basat en tres relats del llibre La chair du maître de Dany Laferrière
Producció: Caroline Benjo, Carole Scotta i Simon Arnal-Szlovak
Fotografia: Pierre Milon
Muntatge: Robin Campillo
Disseny de producció: Franckie Diago
Vestuari: Denis Sperdouklis
|
Fitxa artística
Charlotte Rampling (Ellen), Karen Young (Brenda), Louise Portal (Sue), Ménothy César (Legba), Lys Ambroise (Albert), Jackenson Pierre Olmo Díaz (Eddy), Wilfried Paul (Neptune), Michelet Cassis (Charlie), Jean-Robert Pierre (Chico) |
|
Sinopsi
Principis dels anys vuitanta. Haití viu sota la mà fèrria de Baby Doc. Malgrat tot, és una destinació turística molt sol·licitada. L'hotel La Petite Anse, situat en una platja als afores de Port-au-Prince, és un autèntic edèn tropical que atreu un grup d'homes joves que intercanvien encant i tendresa per regals, un bon menjar o alguns dòlars... i, sobretot, un poc d'afecte i de tranquil·litat. Dues dones americanes d'uns cinquanta anys, a la recerca d'afecte i de sexe, veuen trastornada la seva vida per l'autèntica passió que ambdues senten per Legba (Ménothy César), divuit anys com a molt, bell com un déu.
|
COMENTARIS DEL DIRECTOR - DEL RELAT AL GUIÓ
Entre la vintena de relats que conformen el llibre, “Hacia el sur” em va enganxar per la forma. Està construït a partir dels relats autònoms de diferents personatges. Relats en primera persona que semblen confessions més que una història dramàtica. Haver escollit aquest relat és paradoxal, ja que el procés està molt allunyat del mètode cinematogràfic. No obstant això, també em permetia construir un autèntic guió al voltant de la trama. La pel·lícula podia néixer a partir de la història, sense per això ser-ne una còpia. També em vaig inspirar en dos altres relats del mateix llibre, «La maitresse du colonel» i «L'après-midi d'un faune».
Sempre vaig tenir molt clar que volia conservar els monòlegs. En primer lloc, per respecte al relat i també perquè cadascuna de les dones tingués la possibilitat de parlar, amb les seves pròpies paraules i sense embuts, de les seves relacions amb els homes. Em commou escoltar Brenda parlar de quan va conèixer Legba. Es nota que li costa trobar certes paraules, pronunciar-les. Però també es nota el plaer que sent en fer-ho. I el plaer d'explicar-ho la duu –i a nosaltres de passada– al que va sentir aquella tarda crucial.
Els relats de Dany Laferrière es responen entre si. Els personatges reapareixen, les històries segueixen i es creuen. Així doncs, a l'hora d'escriure el guió vam utilitzar un mètode bastant semblant al seu en associar diversos relats i convertir-los en una sola història. De fet, fa poc que ha reescrit «La chair du maitre» per tornar a publicar la col·lecció de relats sota el títol Hacia el sur , seleccionant les històries que es refereixen a com els estrangers veuen Haití i afegint-hi alguns relats inèdits. Conèixer un escriptor que té una relació tan dinàmica amb la seva obra em va alliberar per fer l'adaptació, una cosa totalment nova per a mi. Em vaig sentir més lliure. |
Comentaris dels espectadors de CineBaix
|
|