Sinopsi

Irlanda, 1920. Uns camperols s'uneixen per formar un exèrcit de guerrillers voluntaris i enfrontar-se als despietats Black and Tans (Negre i Caqui, pel color dels seus uniformes), tropes britàniques que havien estat enviades per sufocar les aspiracions independentistes d'Irlanda. Dut per un profund sentit del deure i per l'amor cap al seu país, Damien abandona la seva prometedora carrera de metge i es reuneix amb el seu germà, Teddy, en una perillosa i violenta lluita per la llibertat. Quan la lluita dels insurgents duu els britànics a un punt crític, les dues parts signen un tractat per posar fi al vessament de sang. Però, a pesar de l'aparent victòria, esclata la guerra civil, i les famílies que havien estat lluitant colze a colze es veuen trencades, i els seus membres convertits en enemics.

Vaig començar a interessar-me per la història d'Irlanda a través de Jim Allen i el seu guió per a Days of Hope [1975, per a televisió], sobre un soldat que s'havia allistat com a voluntari per combatre en la Primera Guerra Mundial, però que, en lloc d'anar a lluitar a França, és enviat a Irlanda. Més tard, Agenda oculta abordava els esdeveniments contemporanis d'Irlanda del Nord, però sempre em va semblar que aquestes dues pel·lícules no podrien ser enteses sense conèixer per quines causes es va fer la partició d'Irlanda i com es va originar el conflicte. Crec que el que va succeir a Irlanda entre el 1920 i el 1922 és una d'aquestes històries l'interès de les quals perviu; igual que la Guerra Civil Espanyola, és un moment crucial, que revela com una llarga lluita per la independència es va veure frustrada en el seu moment d'èxit per un poder colonial, que, en desprendre's del seu imperi, sabia mantenir intactes els seus interessos estratègics.

Aquesta va ser l'habilitat de gent com Churchill, Lloyd George, Birkenhead i altres. Quan es van veure acorralats, quan ja no tenien realment cap interès a seguir negant la independència, van tractar de dividir el país i van donar el seu suport a aquells que, dintre del moviment independentista, podien acceptar que el poder econòmic seguís estant en les mateixes mans, aquells amb els quals, segons es deia en l'època, “es podia fer negocis”. És una tàctica que s'ha seguit en nombroses ocasions i en diferents llocs: a partir d'una situació d'abús comesa pel poder central, moviments amb interessos divergents s'uneixen contra l'opressor comú, però al final aquestes diferències acaben provocant un enfrontament. Estic segur que alguna cosa així és possible veure-la avui dia a l'Iraq, on l'oposició als Estats Units i al Regne Unit uneix un munt de gent, que descobriran que tenen interessos molt distints quan els nord-americans i els britànics es vegin forçats a anar-se'n.

Què podia haver passat el 1922? Podien haver guanyat els republicans que estaven en contra del tractat, i cap on haurien dut Irlanda? Tan sols cinc anys abans, l'aixecament de març de 1916 havia estat liderat pel socialista marxista James Connolly, i el seu moviment d'independència es basava en la lluita de classes: “La causa irlandesa és la causa dels treballadors.” No obstant això, els irlandesos han patit durant moltes dècades els nefastos resultats del que va ser realment acordat en el tractat. Les contínues penúries van obligar milers de persones a abandonar el seu país i dirigir-se cap a Anglaterra o Amèrica. La partició va dur inevitablement a la guerra al nord, amb la supressió dels drets civils. Em vaig quedar sorprès de com segueixen sent de familiars tots aquests esdeveniments a Cork i rodalies, llocs on vam estar rodant. Òbviament, encara són presents a Irlanda del Nord perquè encara segueixen combatent en algunes d'aquestes batalles, però, tot i que jo pensava que al sud tots aquests records s'haurien difuminat, vam conèixer molta gent amb històries per explicar. Gairebé tots sabien el nom dels herois locals de les columnes volants (Flying Columns) i recordaven dates i esdeveniments concrets: “Van perseguir un Caqui per aquest camp, i dos més van ser capturats allà...” La memòria subsisteix molt més allà del que es pensa.

Comentaris dels espectadors de CineBaix