 |
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Damián Szifron
País: Argentina
Any: 2005
Duració: 112 min
Gènere: Comèdia, acció
Producció: Óscar Kramer i Hugo Sigman
Música: Guillermo Guareschi
Fotografia: Lucio Bonelli
Muntatge: Alberto Ponce
Direcció artística: Jorge Ferrari i Juan Carlos Roust
Vestuari: Julio Suárez
|
Fitxa artística
Diego Peretti (llicenciat Mariano Silverstein)
Luis Luque (inspector Alfredo Díaz)
Óscar Ferreiro (Lebonian)
Gabriela Izcovich (Diana)
Martin Adjemian (comissari)
Tony Lestingi (Arias)
Daniel Valenzuela (Pontrémoli)
Ernesto Claudio (Lomianto)
Carlos Portaluppi (Villegas)
Marcelo Sein (Farina) |
|
Sinopsi
Mariano Silverstein (Diego Peretti) és un psicoanalista que arran d'un accident de trànsit està involucrat en un judici penal. Aconsellat pel seu advocat sol·licita al jutge una probation , figura legal per la qual un judici se suspèn i l'acusat, en lloc de rebre una condemna, es compromet a realitzar tasques comunitàries dintre de la seva activitat. La tasca que el jutge assigna a Silverstein és la d'atendre Alfredo Díaz (Luis Luque), un inspector de la Policia Federal anímicament devastat per la infidelitat de la seva dona. Així és com Silverstein ha d'improvisar una itinerant sessió de psicoanàlisi mentre acompanya Díaz en la investigació d'un crim, submergint-se progressivament en l'univers policial. Però esdeveniments fora de programa dispararan la trama cap a zones inesperades, obligant els nostres herois a enfrontar-se a grans perills, físics i emocionals, per als quals, per descomptat, no estaran preparats. |
Crítica
Amb tot just 30 anys, després del Martín Fierro d'Or i de provar sort amb una arriscada òpera prima com El fondo del mar , Damián Szifron amplifica en Tiempo de valientes el seu interès pels gèneres populars: en aquest cas, una mixtura de comèdia i de policial, amb escales en el thriller psicològic i en el cinema d'acció i fins i tot amb algunes picades d'ullet al western-spaghetti de Sergio Leone. Contra direcció de la immensa majoria dels seus col·legues generacionals, que aposten per un cinema d'arrel més "autoral", intel·lectual i intimista, amb la nouvelle-vague francesa com a principal referència, Szifron troba els seus models en el cinema nord-americà. Així, Tiempo de valientes no és altra cosa que una buddy-movie , terme amb què es coneixen a Hollywood les històries protagonitzades per dos improbables camarades decididament oposats entre si, però amb una empremta social i humorística reconegudament porteña .
Tiempo de valientes –que bé podria definir-se com una encreuament entre Arma letal i Analizame– se centra en les desventures afectives, laborals i existencials d'un psicoanalista i d'un detectiu: dos éssers anònims, de vegades mediocres, que producte d'una cascada de successos extraordinaris acaben convertits en involuntaris herois que lluiten contra un sistema corrupte.
Mariano Silverstein (Diego Peretti) és un psicòleg que, després de ser condemnat per un accident automobilístic, sol·licita una probation . El jutge li assigna, llavors, un treball comunitari: ser l'acompanyant terapèutic d'Alfredo Díaz (Luis Luque), un inspector de la Policia Federal turmentat per la infidelitat de la seva esposa. Com en tota bona comèdia, les coses començaran a invertir-se i el pragmàtic i contenidor professional aviat es convertirà en un ésser tant o més vulnerable i insegur que el seu pacient. Silverstein, molt a desgrat seu, s'endinsarà de ple en el submón de les forces de seguretat i concretarà un rígid i accelerat entrenament en matèria policial. Entre l'humor jueu, el gag físic i la velocitat de la screwball-comedy , un atrevit maneig de l'absurd i de la paranoia que remet, per exemple, al Martin Scorsese de Jo, qué noche o al Francis Ford Coppola de La conversación , i amb la seva ja habitual categoria per a la construcció d'una trama sostinguda pel suspens Szifron elabora un entreteniment superficial, és cert, però molt eficaç. Pel·lícula diàfana i senzilla, amb una mirada per moments innocent del món en el qual ningú –excepte, és clar, dels nostres dos antiherois– sembla complir amb els seus rols i les seves responsabilitats, Tiempo de valientes resulta intel·ligent en la seva mirada absurda d'una conjuntura molt recognoscible i delirant en la seva construcció d'una realitat que –en els termes aquí plantejats– sembla difícilment creïble.
Diego Batlle |