Sinopsi

Quan fracassa el seu matrimoni, Josey Aimes (Charlize Theron) torna al seu poble natal, al nord de Minnesota, a la recerca d'una bona feina. Mare soltera amb dos nens a càrrec seu, busca feina en la font principal d'ocupació de la regió: les mines de ferro. El treball és dur però es paga bé i les amistats que es formen allà s'estenen a la vida quotidiana, unint famílies i veïns en un fil comú. És una indústria dominada pels homes des de sempre, en un lloc poc acostumat als canvis. Animada per la seva vella amiga, Glory (Frances McDormand), una de les poques dones mineres al poble, Josey s'uneix a aquells treballadors que perforen la roca per treure el mineral de la pedrera. Està mentalitzada per al perillós i dur treball, però no per aguantar l'assetjament que ella i les altres mineres pateixen per part dels seus companys, la qual cosa és una prova molt més dura. L'últim que volen els miners és haver de competir amb dones per a les poques ocupacions que hi ha, dones que, segons ells, no haurien d'estar conduint camions ni arrossegant pedres...

Notes de producció

Fotografia i vestuari
“ Sempre va ser la meva intenció fer una pel·lícula molt bella amb aquest material, però també presentar-la d'una forma realista, i aquí és on hi ha el desafiament”, diu la directora Niki Caro. “No vaig voler que fos massa crua. Volia plasmar la bellesa, no de forma superficial a l'estil de Hollywood, sinó en el veritable sentit del que aquest lloc i aquesta gent ofereixen i totes les complexitats de la vida en aquest món, en aquest paisatge sorprenentment ric.” Amb això al pensament, no és estrany que a Caro li interessés el premiat director de fotografia Chris Menges, guanyador dels Oscar per The Mission i The Killing Fields i nominat a l' Oscar per Michael Collins . “Ell fotografia els llocs i els personatges amb gran integritat i cor”, comenta ella. “Hi ha una bellesa i una honestedat en el seu treball que ningú pot negar.” Això és espectacularment evident en les preses dels immensos pujols de North Country coberts de neu sota els cels oberts i desolats i el contrast de la neu amb la negritud de ls minerals i els foscos interiors de la mina. A Caro li va agradar en concret l'habilitat de Menges per treballar amb un plató gairebé totalment lliure de focus. Per a En tierra de hombres , Menges utilitzaria la llum natural sempre que fos possible. Solament quan no fos factible, crearia una font artificial de llum a través de l'ús imaginatiu de bounces , una taula de llums coneguda com MEL (“llums de milió d'ulls” per la multitud de bombetes) i llums petits embolicats en plàstic i enganxades a un panell, tot barrejant-se d'una forma gairebé invisible amb la llum natural. Desembarassava el plató amagant els llums per damunt o col·locant-los en llocs on la il·luminació entrava per les finestres o semblava emanar dels veritables llums de les escenes, que duien controls per poder-los ajustar ràpidament i amb discreció.

Comentaris dels espectadors de CineBaix