|
V DE VENDETTA
 |
Fitxa tècnica
Direcció: James McTeigue
Països: EUA, Regne Unit i Alemanya
Any: 2005
Duració: 132 min
Gènere: Acció, drama, thriller
Guió: Els germans Wachowski; basat en la novel·la gràfica creada per Alan Moore i David Lloyd
Producció: Joel Silver, Grant Hill, Andy Wachowski i Larry Wachowski
Música: Dario Marianelli
Fotografia: Adrian Biddle
Muntatge: Martin Walsh
Disseny de producció: Owen Paterson
Direcció artística: Marco Bittner Rosser, Sarah Horton i Sebastian T. Krawinkel
Vestuari: Sammy Sheldon
|
Fitxa artística
Natalie Portman (Evey)
Hugo Weaving (V)
Stephen Rea (Finch)
Stephen Fry (Deitrich)
John Hurt (Adam Sutler)
Tim Pigott-Smith (Creedy)
Rupert Graves (Dominic)
Roger Allam (Lewis Prothero)
Ben Miles (Dascomb)
Valerie Berry (Bane)
Sinead Cusack (Delia Surridge)
Nathasha Wightman (Valerie)
John Standing (Lilliman) |
|
Sinopsi
V de Vendetta està ambientada en un futur pròxim: Anglaterra s'ha convertit en un estat totalitari i feixista. La pel·lícula explica la història d'Evey (Natalie Portman), una jove de la classe treballadora que és rescatada d'una situació de vida o mort per un misteriós emmascarat conegut com V. V és un home summament complex, instruït, extravagant, tendre i intel·lectual, que dedica la seva vida a alliberar els ciutadans de les arpes d'aquells que els sotmeten mitjançant el terror. Però al mateix temps és amarg, solitari i violent, i està obsessionat per la venjança personal. En la seva cerca per alliberar el poble d'Anglaterra de la corrupció i la crueltat amb què el seu govern l'ha enverinat, V condemnarà el caràcter tirànic dels seus dirigents i convidarà els ciutadans a unir-se a ell a les tenebres del Parlament el 5 de novembre: el dia de Guy Fawkes. Un dia com aquest de l'any 1605 Guy Fawkes va ser descobert en un túnel sota el Parlament amb 36 barrils de pólvora... |
Notes de producció
El director James McTeigue descriu V de Vendetta com ‘un thriller' polític amb un protagonista fosc i polifacètic. “D'una banda V és altruista i creu que pot operar un gran canvi social, però d'un altra està disposat a venjar-se de tots els qui li van fer mal.” En la preparació de V de Vendetta McTeigue va estar influenciat per moltíssimes pel·lícules, encara que destaca entre totes La batalla de Argelia de 1965, que ofereix una visió molt realista de la revolució algeriana contra els francesos que va tenir lloc entre el 1954 i el 1962. Igual que La naranja mecánica de Stanley Kubrick, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury o If... de Lindsay Anderson, V de Vendetta ens prevé contra els perills que engendra la corrupció, el control, la manipulació i la repressió, alhora que explora els riscos de l'extremisme, tant en el cas d'un govern que abusa del seu poder com en el d'un individu que es pren la justícia per la seva mà.
“ V de Vendetta és una pel·lícula de diversos estrats”, comenta el productor Joel Silver. “El públic pot gaudir d'una pel·lícula d'acció dinàmica. Però al mateix temps pot aprofundir en complexes idees i temes com la responsabilitat individual del poder que delega en el seu govern, i quins mitjans són necessaris o acceptables per eliminar una tirania. Planteja un munt de qüestions fascinants, però no proporciona respostes fàcils.” La pel·lícula està basada en la novel·la gràfica homònima d' Alan Moore i David Lloyd. V de Vendetta va començar a publicar-se el 1981 a Warrior , una revista de còmics mensual i independent, i no va trigar gaire a convertir-se en una historieta de culte. En van arribar a sortir 26 números abans que la revista tanqués, que va deixar tots els seus fans penjats a mitja història. Després d'un interval de cinc anys, Moore i Lloyd van completar V de Vendetta l'any 1989 a instàncies de l'editorial DC Comics. La sèrie completa es va publicar sota el format de novel·la gràfica. |
Comentaris dels espectadors de CineBaix
|
|