Sinopsi

Després d'anys d'investigació federal, el procés criminal més llarg de la història dels Estats Units va asseure a la banqueta 20 membres de la família Lucchese, coneguda per les seves connexions amb la màfia, acusats de 76 càrrecs. El Govern dels Estats Units s'havia proposat posar fi a una de les famílies de mafiosos més importants del país. Fins que un dels acusats va decidir fer l'impensable: defensar-se a si mateix. Declaradme culpable està basada en la història real de Giacomo "Jackie Dee" DiNorscio (Vin Diesel), membre de la tristament cèlebre família Lucchese, de la màfia de Nova Jersei. Giacomo, que estava complint una sentència de 30 anys, va ser temptat per la possibilitat d'escurçar la seva pena testificant contra molts dels seus millors amics. Indignat per la burocràcia del sistema legal, i negant-se a trair “la seva família”, Jackie va afrontar el judici com a acusat i com a advocat.

Crítica

Mafiós professional i advocat vocacional
Fa gairebé 50 anys, Sidney Lumet va debutar al cinema amb Doce hombres sin piedad , un clàssic del drama judicial. Ara, amb 82 anys, estrena Declaradme culpable , una pel·lícula que comparteix amb aquella el gènere, la supeditació de la posada en escena als diàlegs i el treball interpretatiu i la influència del llenguatge televisiu en els seus fotogrames. Afirmar que la diferència que hi ha entre Doce hombres sin piedad i Declaradme culpable és la mateixa que hi ha entre Henry Fonda i Vin Diesel seria massa fàcil i una mica injust, però no del tot allunyat de la veritat. El musculós protagonista de xXx fa un notable esforç i ofereix un registre sorprenent i voluntariós però parcialment insatisfactori. Aficionat a denunciar les contradiccions del sistema judicial nord-americà i, en general, el substrat de corrupció existent en els poders fàctics del país, el director de Veredicte final recrea, en aquesta ocasió, un fet real: un macrojudici dels anys 80 contra diversos membres de la màfia que va passar a la història com el més llarg de la història dels EUA i en què el gàngster Jack DiNorscio va defensar-se ell mateix.

Movent-se entre la farsa sarcàstica i el docudrama, Declaradme culpable acredita a parts iguals la solidesa narrativa de Lumet i la seva escassa imaginació visual. Prolixa, detallada i de metratge excessiu, la pel·lícula sap treure partit del claustrofòbic escenari en què transcorre, fa gala d'una certa ambigüitat ètica cap al seu protagonista i s'erigeix com a mostra d'un determinat estil de classicisme cinematogràfic, amb les seves virtuts i defectes.

Xavier Roca

Comentaris dels espectadors de CineBaix