Sinopsi

Londres, 1937. Laura Henderson (Judi Dench), una dona adinerada i amb contactes, acaba d'enterrar el seu estimat marit. I ara, de cop i volta, s'avorreix. Als seus 69 anys, té massa energia i vitalitat per dissipar-se com una amable vídua. El que necessita, diu la seva amiga Lady Conway (Thelma Barlow), és un hobby. Col·leccionar diamants, fer obres de caritat, potser? Però, per a disgust dels seus amics, en comptes d'això decideix comprar un teatre, el Windmill, al cor del Soho. No té ni idea de com dur un teatre, de manera que contracta Vivian Van Damm (Bob Hoskins), un expert del negoci de l'espectacle que també es veu sorprès per la senyora Henderson i les seves maneres excèntriques, provocatives i mal educades també. Van Damm li prohibeix assistir als assajos per les seves contínues interferències, de manera que ella es disfressa diverses vegades per poder espiar-lo. La seva relació d'amor–odi produirà una renovació històrica en el teatre britànic. La idea que té Van Damm de fer funcionar tot el dia el teatre fa que el Windmill s'abarroti, fins que els altres teatres els copien. Llavors és el torn de Laura de maquinar un altre pla, posar noies nues (per primera vegada) a l'escenari. Els atorguen la llicència però amb la condició que les noies nues no es moguin, com si fos un quadre. L'espectacle del Windmill es converteix en un èxit total immediatament. Però en començar els bombardejos de Londres, el govern amenaça de tancar el teatre. L'esperit combatiu de la senyora Henderson surt a la llum, igual que el secret que la va empènyer a comprar el Windmill en primer lloc.

Crítica - Una bonica joguina (Carlos Losilla)

Les millors pel·lícules de Stephen Frears són aquelles en què els conflictes socials esdevenen el motor d'una complexa trama de relacions econòmiques i afectives entre els personatges. Des de Mi hermosa lavandería (1985) fins a Negocios ocultos (2002), passant per Las amistades peligrosas (1988), Los timadores (1990) i Héroe por accidente (1992), aquesta estratègia s'ha plasmat ocasionalment en una visió cínica i afinada d'una humanitat bulliciosa observada al microscopi. I no es pot negar que tot això també és a Mrs. Henderson presenta , la història –basada en fets reals– d'una rica vídua anglesa que, a finals dels anys 30 i principis dels 40, compra un decadent teatre de varietats i revoluciona el gènere amb l'ajuda d'un director d'escena jueu i el teló de fons de la Segona Guerra Mundial.

Amb molt bon criteri, Frears no vol que la seva pel·lícula sigui un musical, una comèdia ni un melodrama, sinó tot això i moltes coses més, entre elles una maliciosa paràbola sobre la inutilitat de les bones intencions, fins i tot amb paral·lelismes amb la situació bèl·lica actual. Això no obstant, les conclusions queden simplement apuntades, a la pura superfície, encara que també magníficament il·lustrades per molt bons actors, una banda sonora fascinant i una ambientació més que convincent. I és que sens dubte es tracta d'això: d'un espectacle per a tots els públics que no gosa anar més enllà i on, finalment, tothom és tan bo, simpàtic i divertit que arriba a embafar. Paradoxalment, Frears cau en allò que volia evitar: la servitud a una determinada tradició genèrica, en aquest cas certa comèdia dramàtica. I és que, com molt bé aprèn la senyora Henderson, les bones intencions mai no són garantia de res.

Comentaris dels espectadors de CineBaix