Sinopsi

Georges (Daniel Auteuil), de professió periodista, comença a rebre vídeos, rodats d'amagat al carrer, en els quals se'l veu amb la seva família, acompanyats per estranys i inquietants dibuixos difícils d'interpretar. No sap qui els hi envia. A poc a poc, el contingut dels vídeos es fa més personal. Georges comença a pensar que es tracta d'algú que el coneix des de fa molt temps. Sent que tant ell com la seva família estan amenaçats. Per desgràcia, aquesta amenaça no és explícita i la policia rebutja prendre cartes en l'assumpte.

Entrevista amb el director

EL TEMA CENTRAL DE CACHÉ (ESCONDIDO) ÉS LA MALA CONSCIÈNCIA. PER QUÈ ÉS TAN EMBLEMÀTIC AQUEST TEMA EN L'ÈPOCA ACTUAL?
Per l'omnipresència del dolor mundial en els mitjans de comunicació. Abans de l'era audiovisual, el món no estava millor que ara, però se sabia menys. Avui dia, el veiem permanentment. Els països rics que gaudeixen de pau només tenen en les seves pantalles imatges terribles, violentes, desesperades, i això fa augmentar el nostre sentiment de culpa. Però és una qüestió complexa, perquè els mitjans de comunicació falsegen sovint la realitat. Escullen a propòsit les imatges més espectaculars, les més impactants. Quan es tracta d'imatges rodades en ambients que ens són familiars, no tenen res a veure amb la realitat que coneixem. És una realitat manipulada. Poques vegades he estat testimoni d'actes violents en la meva vida. No obstant això, quan miro la televisió, puc pensar que la violència està pertot arreu.

DE DEBÒ CREU, COM SUGGEREIX CACHÉ (ESCONDIDO), QUE TOTS ELS QUE VIVIM EN AQUEST COSTAT DEL MÓN SOM CULPABLES?
La culpabilitat és un invent judeocristià i estem submergits en aquesta cultura. No puc veure el món sota un altre prisma. Però la culpabilitat també és un problema filosòfic, i no pretenc resoldre'l, només parlo d'aquest problema. En fer la pregunta: com vivim sabent que lluny, i no tan lluny, ens envolta la pobresa?, sabem que pertanyem a la part del món establert a les espatlles de l'altre i que l'explota. Davant d'això, es pot reaccionar de diverses maneres. El comportament del personatge interpretat per Daniel Auteuil, quan es pren dues pastilles per a dormir, és més o menys el de la majoria de nosaltres enfront de la mala consciència que sentim per la resta del món. Cadascú escull quina pastilla prendre. Alguns donen diners a organitzacions caritatives. Però quan es parla d'alguna cosa concreta, el nombre de persones es redueix radicalment.

UNEIX LA MALA CONSCIÈNCIA DEL SEU PERSONATGE A LES SEQÜELES DE LA GUERRA D'ALGÈRIA?
Mentre preparava la pel·lícula, vaig veure un documental sobre la guerra d'Algèria. Em va sorprendre molt que aquest tema dugués quaranta anys enterrat. Està clar que cada país té taques fosques, períodes de la història en els quals la culpabilitat individual connecta amb la culpabilitat col·lectiva. A Àustria també intentava parlar de coses que havien ocultat sota la catifa. Hauria pogut rodar Caché (Escondido) a Viena, només calia canviar els anys seixanta pels quaranta.

NO LI SEMBLA QUE BARREJAR EL DIFÚS SENTIMENT DE CULPA DELS ACOMODATS AMB EL RECORD D'UNA FALTA COMESA PER UN NEN ÉS UNA AMALGAMA EXAGERADA?
No es tracta de la culpabilitat d'un nen que es va portar malament quan tenia 6 anys. Es tracta més aviat de la culpabilitat de l'home en què s'ha convertit quan torna a trobar qui va ofendre llavors. De fet, es comporta una altra vegada com un cabró a pesar de tenir una elecció moral. Podria dir-li: “El que vaig fer llavors va ser horrible, però no ho sabia. Què puc fer per tu ara?” Però prefereix fugir.

Comentaris dels espectadors de CineBaix