Sinopsi

Espanya, tardor de 1975. En el barri de Las Islas, Fede (Juny Valverde), un xaval de catorze anys, emprèn a empentes i rodolons l'aventura de viure. Donaria el que anés per ser un més de la colla del barri, per convèncer a la seva amiga Sara (Nadia de Santiago) que, tanmateix, no és com ells i pot confiar-li el fosc secret que comparteix amb una noia amb síndrome de Down cridada Ramona (Natalia Abascal); el que fora, per aconseguir que la seva admirat Javi (Ángel Silvestre), l'heroi de Las Islas, li cridés pel seu nom i li ajudés a créixer ràpid. Preferiria estudiar en l'escola del barri com tots, en comptes d'haver d'anar als jesuïtes per obstinació de la seva mare. Desitjaria ser valenta per a enfrontar-se a Richard i la seva banda; tenir habitació pròpia en comptes d'haver de compartir-la amb el seu avi republicà; aconseguir el crom de la calavera; tenir tele en color com els rics del barri. Mentre gens d'això succeïx, els misteris s'encadenen en la seva imaginació sense trobar resposta.

Comentari

Santiago Tabernero, director del programa de televisió "Versió espanyola" durant sis temporades i guionista de pel·lícules com "Desvio al paraíso" de Gerardo Herrero o "Taxi" de Carlos Saura, debuta en l'adreça de llargmetratges amb "Vida i color". Juny Valverde (L'espinàs del diable), Silvia Abascal (A la meva mare li agraden les dones) i Joan Dalmau (Mar endins) protagonitzen el film, al costat d'Ana Wagener (7 verges), Andrés Lima (Els dilluns al sol) i Carmen Machi (Aída). La banda sonora corre a càrrec del compositor de música electrònica Matthew Herbert, que inclou entre els temes una versió de "Mammy Blue".

Notes del director

Hi ha esdeveniments que galvanitzen entorn d'un any l'esperit de tota una època. Són moments electritzants de la Història propicis al canvi, el mite i la llegenda. No és d'estranyar que el cinema americà, sempre tan hàbil reflectint les transformacions de la seva societat, hagi acudit amb freqüència a aquests anys emblemàtics per a ampliar les peripècies dels seus personatges. És un punt de vista que es presta tant a la pel·lícula de cort realista com a l'evocació i a la rondalla. I en ambdós casos té una intensa capacitat d'arribar, commoure i emocionar la memòria dels espectadors.

“VIDA Y COLOR” viatja a 1975 no per a fer crònica històrica, sinó per a contar en clau de meravella aquella Espanya naïf i fosca, a través de la història coral d'un barri obrer on arriben, amb sordina de suburbi, els ecos de l'esdeveniment. Perquè, mentre Franco agonitzava en el Palau del Marró, lluny, molt lluny, un nen de catorze anys cridat Fede somiava amb ser un més de la colla del barri, fart de sentir-se insignificant. Seguint les seves aventures d'iniciació, “VIDA Y COLOR” recorre moltes altres històries de les anònimes gents del barri de Les Illes, els seus anhels i foscs secrets.

Deia que “VIDA Y COLOR” tindrà to de meravella i no de crònica, per a deixar clar el meu desinterès pel realisme estricte i, per descomptat, pel costumbrisme nostàlgic. El que vull és que sigui un conte d'iniciació, misteri i aventures amb valor de metàfora. I, com a tal, més pendent de la recreació poètica que del retrat sociològic. Conte per a això amb la inestimable complicitat del mestre José Luis Alcaine en l'adreça de fotografia. Junts busquem la llum i els vius colors d'aquest conte de tardor, que emocionalment podria succeir a la primavera. Molt ens està ajudant, i també a la direcció artística, la localització que hem trobat en un barri de la perifèria de Madrid: modests carrers d'habitatges de protecció oficial i fotogénics rasos suburbials, a la geografia dels quals s'ha plegat el guió en les successives versions.

Comentaris dels espectadors de CineBaix