 |
Fitxa tècnica
Direcció_ Alberto Rodríguez
País_ Espanya
Any_ 2005
Duració_ 86 min
Gènere_ drama
Guió_ Alberto Rodríguez i Rafael Cobos López
Producció executiva_ José Antonio Félez
Música_ Julio de la Rosa
Fotografia _ Alex Catalán
Muntatge_ J. Manuel G. Moyano
Direcció artística_ Javier López
Vestuari_ Fernando García
Distribuidora_ Alta Films
|
Fitxa artística
Juan José Ballesta_ Tano Jesús Carroza_ Richi Vicente Romero_ Santacana Alba Rodríguez_ Patri
Julián Villagrán_ José María
Manolo Solo_ Director del centre
Ana Wagener_ Mare de Richi
Maite Sandoval_ Mare de Patri
|
|
Sinopsi
Estiu en un barri obrer i marginal d'una ciutat del sud. Tano (Juan José Ballesta), un adolescent que compleix condemna en un centre de reforma, rep un permís especial de 48 hores per assistir a la boda del seu germà Santacana (Vicente Romero). Durant el temps que dura el permís, Tano es retroba amb el seu millor amic, Richi (Jesús Carroza), i es llança a viure aquestes hores amb el ferm propòsit de divertir-se i fer tot el que li estava prohibit al centre: s'emborratxa, es droga, roba, estima i, fonamentalment, torna a la vida. Se sent lliure i exerceix aquesta llibertat amb tota la seva força i l'atreviment de l'adolescència. Però a mesura que transcorre la seva estada fora del centre, Tano també assisteix a l'enfonsament de tots els seus referents: el barri –convertit en un altre–, la família, l'amor i l'amistat. Més enllà d'un permís de 48 hores, la llibertat de Tano es converteix en un viatge imposat fins a la maduresa. |
Comentaris del director: “El meu interès inicial per la història: la teoria dels invisibles”
“Crec que per a la major part de la gent, els protagonistes d'aquesta pel·lícula no existeixen. Formen part d'una realitat localitzada en la secció de successos; un accident geogràfic inexplorat i aliè a la classe mitjana de qualsevol país. Es probable que alguna vegada haguem creuat els límits transparents del seu territori, però no hem estat capaços de desxifrar el seu llenguatge de gorres i ciclomotors. És més fàcil donar un significat a la por que ens fa abaixar la mirada quan coincideix amb la seva i seguir desconeixent aquest petit món habitat per invisibles Tanos i Richis.” |