El rellotge de sorra

El Miguel, arquitecte paisatgista, viatja a Brussel·les amb la seva xicota, la Marta, per assistir a un congrés que inclou un concurs. Presentarà un dels seus projectes, un parc públic, amb l'esperança de guanyar un premi que el podria salvar econòmicament, ja que el seu estudi ha fet fallida per falta de clients. Per desgràcia, s'enfrontarà a Álex Ripollez, el seu etern rival, que sembla emportar-se sempre la victòria en aquest tipus de certàmens. En arribar, la parella és rebuda per l’Olga, una dona gran que s'esforça per fer la seva estada més agradable. Però aviat, la Marta confessa al Miguel que ha reprès la  relació amb el seu ex, un cantant, i el deixa, i torna a Espanya. Desconcertat i abatut, el Miguel decideix quedar-se uns dies més a Brussel·les, fet que desperta la compassió de l'Olga, que el porta a casa seva.

En paral·lel a la seva activitat al cinema, David Trueba ha desenvolupat una interessant trajectòria com a novel·lista, amb títols força brillants, especialment Saber perder i Queridos niños, divertidíssima sàtira sobre els assessors polítics. Tanmateix, al llarg dels anys sempre ha declarat que mai portaria al cinema un dels seus llibres. Trenca finalment aquesta promesa amb aquesta versió de Blitz, un dels seus títols més breus i lleugers, malgrat el seu interès, que ha patit notables transformacions, ja que ha canviat l'escenari, originalment Munic, alguns personatges han desaparegut, d’altres s'han incorporat i uns quants han modificat el seu nom com si juguessin a fet i amagar.

La pel·lícula aprofundeix en les complicacions de les relacions amoroses amb la delicadesa de qui dibuixa un jardí, des d'una perspectiva optimista que reivindica la importància de l'amor. El títol mateix al·ludeix a aquesta idea, suggerint que quan falta s'instal·la a l'ànima un hivern emocional. David Trueba transmet un missatge positiu, a través d'imatges i metàfores poètiques, com la dels rellotges de sorra, que simbolitzen per una banda que el temps passa, però també que es pot començar de nou girant-lo al revés. Es transmet la idea que, encara que hi hagi dificultats en l'amor, sempre arriben altres oportunitats d'assolir la felicitat.

Com és habitual, l'autor ha cuidat molt els seus diàlegs, perquè és fonamentalment guionista, faceta en la qual més brilla. Però no descuida les interpretacions dels actors, amb una bona feina de David Verdaguer a la pell del Miguel, que sembla un transsumpte del mateix David Trueba. Es llueix també la veterana Isabelle Renaud, que a penes ha fet cinema, ja que apareixia com a secundària a Dos fugitivos (1986), i amb prou feines ha fet res més. Resulten convincents en personatges breus Amaia Salamanca (Marta) i Vito Sanz (soci del protagonista).                                     

Juan Luis Sánchez - decine21.com