"Julia Roberts enlluerna": Crítica de ‘Caza de brujas’, el thriller psicològic de Luca Guadagnino sobre el consentiment i l'abús en entorns de poder

Julia Roberts brilla en el paper d'una carismàtica professora atrapada entre dubtes morals i secrets a la pel·lícula amb què el director italià continua la indagació de la societat estatunidenca que va iniciar amb Rivales i que ha presentat al Festival de Venècia 2025.

Luca Guadagnino presenta la seva pel·lícula menys Luca Guadagnino amb Caza de brujas. Amb aquest títol, el tercer en l'últim any i mig, abandona la seva habitual avidesa per explorar el desig per participar en la conversa contemporània sobre assumptes com el consentiment com a base de les relacions, els abusos en dinàmiques de poder, l'ambigüitat moral, la política de la cancel·lació, les tensions racials o la bretxa generacional amb els qui avui tenen vint-i-tants. Tot ambientat en les elits acadèmiques de la Universitat de Yale, amb una extraordinària Julia Roberts (que per alguna cosa s'ha fet teixir una jaqueta de Celine amb la cara de Guadagnino) que enlluerna interpretant una eminent professora de filosofia. Un dia la seva alumna més brillant, a la qual dona vida Ayo Edebiri (The Bear), li confessa que ha patit un abús per part d'un professor, amic íntim d'ella, interpretat per Andrew Garfield.

Un Guadagní molt Woody Allen                                                     

Guadagnino homenatja Woody Allen en els seus títols inicials, cosa que ja ha fet anteriorment en algun dels seus curts. Però aquesta vegada la picada d'ullet resulta més pertinent –i provocadora– tractant-se de l'assumpte que aborda la pel·lícula. (Convé recordar que fa anys va defensar públicament el director de les acusacions d'abús i va criticar el linxament a què estava sotmès). El tribut al seu cinema va més enllà d'una tipografia i queda de manifest en la seva manera de retratar aquesta intel·lectualitat novaiorquesa privilegiada que filosofa i beu vi en luxosos apartaments. Però la seva càmera va enterbolint l'ambient adquirint moviments tortuosos a mesura que avança la trama per col·locar-nos, de manera molt eficaç, en aquest lloc incòmode del dubte i el conflicte tant amb els personatges com amb les nostres pròpies creences. Utilitza també la música dels seus habituals Trent Reznor i Atticus Ross per generar aquesta incomoditat, amb trucs que ja va utilitzar Justine Triet a Anatomía de una caída.

L'etapa americana de la vida

Després d'una etapa de cinema genuïnament europeu (Yo soy el amor, Cegados por el sol o Suspiria) el director italià ha iniciat una exploració profunda de la societat estatunidenca, ja sigui des de la críptica Hasta los huesos: Bones and all (2022) o des de l'aparentment frívola Rivales (2024). Aquí es va desfermar mostrant la seva fascinació per la relació que té aquest país amb el sexe, els diners, el menjar i el concepte d'èxit, i a Caza de brujas segueix demostrant aquest coneixement de les seves classes acomodades. (La seva propera pel·lícula, que ja està rodant amb Andrew Garfield i Monica Barbaro, promet seguir amb aquesta via). Gran part de la tensió d'aquesta pel·lícula es construeix amb escenes de converses impecablement rodades i denses en contingut sobre ètica, política, feminisme o xarxes socials, on gairebé sempre hi són presents els diners. Perquè els diners travessen tot allò que té a veure amb la raça, el gènere i la moralitat nord-americana, i d'això no n'està exempt l'àmbit acadèmic de la Ivy League.

Laura Pérez - fotogramas.es