I tu et llançaries al riu?

A la seva òpera prima, La isla de los faisanes, presentada a Secció Oficial fora de concurs, Asier Urbieta planteja la crisi migratòria des d'un racó del riu Bidasoa i ens interpel·la directament als espectadors.

La isla de los faisanes és un illot al mig del riu Bidasoa, el condomini més petit, que rep aquest nom perquè està habitada principalment per aquestes aus… i cada sis mesos militars de França i Espanya s'hi reuneixen per representar la cerimònia de pas de poder i govern. El director Asier Urbieta ha trobat en aquest illot i la frontera natural entre els dos països que forma el riu Bidasoa per denunciar la crisi migratòria i la inactivitat dels governs i la majoria.

Nou persones han perdut la vida intentant creuar aquest riu. Intentant arribar a França des d'Espanya en un punt fronterer que per a francesos i espanyols és un carrer més de les seves vides quotidianes. Només de tant en tant un policia els pot demanar els papers, però, en general, en una Europa de lliure circulació mentre per a ells és un pas sense problemes per a multitud d'immigrants és un mur més.

“I tu què hauries fet?”, li pregunta Laida, el personatge de Jone Laspiur (Ane) a una amiga. Ella es va llançar al riu a salvar un immigrant intentant creuar la frontera, però es martiritza pensant que no va poder salvar l'altre i que el seu xicot (Sambou Diaby), paralitzat, no s’hi va llançar.

Urbieta ens fa aquesta pregunta als espectadors, què faries, què hauries fet, què estàs fent ja. Ningú individualment no pot resoldre la crisi migratòria, però cadascú pot aportar-hi alguna cosa i, sobretot, en comunitat, organitzats, es pot arribar a fer molt.

Sambou Diaby i Jone Laspiur formen una potent parella interpretativa que suma matisos i arestes a la qüestió migratòria i d'identitat. I el paper d'Itziar Ituño (La deuda) aporta claredat i clarividència a la complexitat de la qüestió.

Plena de bones intencions i de manera molt explicativa, Urbieta apel·la a la humanitat de tots, a l'empatia i, simplement, a obrir els ulls davant d'un gran problema que pot estar passant just davant nostre. “No podem viure d'esquena als problemes que tenen lloc al costat de casa nostra”, ens va dir Urbieta en una entrevista amb Best Movie. Per al director aquesta pel·lícula i parlar alt i clar del que passa és la seva manera d'ajudar i demanar que tot canviï, que siguem tots més humans.        

Irene Crespo Cortes - bestmovie.es