"Ningú estima els monstres com ell": Crítica de 'Frankenstein', l'esperada pel·lícula de Guillermo del Toro

El cineasta mexicà converteix Oscar Isaac en un dèspota Victor Frankenstein, mentre que Jacob Elordi sublima la innocència trencada de la criatura creada per Mary Shelley.

La cinefília té com una de les seves màximes la idea que els grans cineastes fan una vegada i una altra la mateixa pel·lícula, amb petites variacions. Sota aquest prisma, la figura de Guillermo del Toro emergeix com el paradigma de l'autor total, un director que, títol rere títol, construeix universos fantàstics amb la intenció de celebrar la singularitat i innocència humanes, i per denunciar el caràcter despòtic de les figures institucionals i normatives. Ningú estima els monstres com Del Toro, i la seva flamant versió de Frankenstein, produïda per Netflix, torna a confirmar-ho.

Així, el director de El laberinto del fauno converteix el personatge de Victor Frankenstein, el prometeic creador de vida, en el dolent de la ficció, mentre que la criatura sorgida de l'ambició egòlatra del científic brilla com una sublimació de la candidesa i la tendresa. En aquest sentit, es podria argumentar que la mirada de Del Toro sol inclinar-se cap a un cert maniqueisme. A les seves pel·lícules, la maldat i la bondat es manifesten en una perfecta i invertida oposició de clars i foscos, i les tenebres són el territori privilegiat de les veritables emocions humanes. Però qui podria retreure a Del Toro el seu interès per l'escriptura arquetípica quan les seves pel·lícules abracen amb absoluta convicció la forma faulística?

Per comprendre les intencions de Del Toro, resulta revelador comparar el seu Frankenstein amb l'original de Mary Shelley, l'escriptora que va revolucionar el gènere de terror i la nostra comprensió d’allò que és humà quan, amb tot just 21 anys, va publicar la novel·la Frankenstein, o el moderno Prometeo (la llegenda diu que la va escriure havent complert amb prou feines 18 primaveres). Del Toro es manté fidel a l'estructura de la novel·la, amb el seu pròleg i les seves dues parts, centrades en les tèrboles peripècies de Victor Frankenstein (encarnat per un enèrgic Oscar Isaak) i de la criatura sorgida de les mans del científic (un Jacob Elordi que uneix suavitat i brusquedat en una interpretació excel·lent).

Manu Yáñez - fotogramas.es