Als anys quaranta, dos germans catòlics, l’Emilie i l’Emir, fugen de la guerra del Líban al Brasil a la recerca d'una nova vida. Durant el viatge, l’Emilie s'enamora d'un comerciant musulmà, l’Omar. L’Emir, consumit per la gelosia, utilitzarà les seves diferències religioses per intentar separar-los.
Crítica:
Fugint de la guerra del Líban fins al Brasil
Ambientada a la guerra del Líban sobre 1940
El director de cinema Marcelo Gomes és a més artista visual, va treballar com a programador de pel·lícules en un cineclub abans de dedicar-se a la realització, de curts i pel·lícules entre els anys 1995 i 2000. El seu primer llargmetratge, Cinema, Aspirinas e Urubus, es va projectar a la secció Un Certain Regard del Festival de Cinema de Canes el 2005 i va participar amb les seves obres següents als festivals de Berlín, l'Havana, Vila Real (Portugal) i Adelaida (Austràlia).
L’Emilie (Wafa'a Celine Halaw) professa en un convent de monges catòliques a Beirut als anys quaranta del segle vint, quan la situació sociopolítica del Líban empitjora el seu germà Emir (Eros Galbiati) decideix fugir per no ser allistat a la guerra. Obliga que la seva germana se'n vagi amb ell i es fica com a polissó en un vaixell de passatgers, amagant-se en una cabina.
El guió de María Camargo, Gustavo Campos i el director Marcelo Gomes planteja la pel·lícula com un drama romanç de viatges, adaptació lliure de la novel·la homònima de l’escriptor brasiler Milton Hatoum. Destaquem la gran fotografia Pierre de Kerchove en blanc i negre, que accentua el dramatisme de la trama. Hi ha una bona ambientació de les seqüències d'interiors i exteriors, abans del viatge, la travessia de l'oceà i la navegació per l'Amazones.
Tancat a la cabina de la seva germana, gairebé no surt per no ser descobert, sobrevivint de manera clandestina. Al mateix vaixell viatja l’Omar (Ohn Emil Fawzy), un elegant i atractiu comerciant palestí musulmà de Trípoli, que viatja perquè fa negocis a la ciutat brasilera de Manaus on té família.
Conflicte familiar i religiós
En arribar el vaixell al Brasil, ella vol continuar fins a Manaus per l'atracció que sent per l’Omar, discrepant el seu germà d'aquest pla i comencen les diferències entre l’Emir i ella. Diverses seqüències al vaixell mostren els incidents que sorgeixen, arran d'aquesta oposició pertinaç per la gelosia que sent el seu germà davant d'aquesta relació creixent.
L'actriu protagonista libanesa encarna molt bé el seu personatge en els diferents canvis de rol, religiosa, germana subjugada al germà possessiu i el seu alliberament personal. Els altres personatges principals i secundaris són interpretats adequadament, sense especials brillantors, sota una direcció de l'elenc actoral equilibrada adaptada al guió.
L'argument, amb els diàlegs, sap mantenir al llarg de la seva hora i mitja de durada la tensió emocional d'aquest drama, ben ambientat en interiors i exteriors naturals. El muntatge de Karen Harley és adequat i ordenat, de manera que les seqüències porten de manera lineal i progressiva al desenvolupament, natural i comprensiu de l'acció.
La banda sonora és atractiva, tant pels sons naturals del bosc brasiler al voltant de l'Amazones, com per la part musical de Mateus Alves, Piero Bianchi i Sami Bordokan, que amb els temes melosos suavitzen el clima dramàtic.
