Programació |
SON OF BABYLON |
|
 |
|
|
Direcció: Mohamed Al-Daradji. Països: Iraq, Regne Unit, França, Holanda i Palestina. Any: 2009 Durada: 90 min Gènere: Drama Interpretació: Shehzad Hussen (Um-Ibrahim), Yasser Taleeb (Ahmed), Bashir Al-Majid (Musa) Guió: Mohamed Al-Daradji, Jennifer Norridge i Mithal Ghazi Producció: Atia Al-Daradji, Mohamed Al-Daradji i Isabelle Stead Música: Kad Achouri Fotografia: Mohamed Al-Daradji i Duraid Al-Munajim Muntatge: Pascale Chavance i Mohamed Jbara Disseny de producció: Alison Jeffery Distribuïdores: A Contracorriente Films i Aquelarre Cine Estrena a Espanya: 7/10/2011 Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 7 anys VO en àrab i kurd amb subtítols en castellà |
|
SINOPSI |
|
A Son of Babylon coneixem Ahmed, un nen kurd de 12 anys que recorre les carreteres del nord de l'Iraq amb la seva àvia. Tots dos busquen el pare del nen, un soldat arrestat per la Guàrdia Republicana de Saddam al final de la Guerra del Golf. En la seva recerca es creuen amb altres persones en la mateixa situació, tots viatgen a la recerca d'algú, d'una nova vida i d'un futur |
|
| REPORTATGE | |
“Son of Babylon”: Camí a la perdicióProposta de duresa gairebé documental centrada en un viatge a la recerca d'una mínima esperança a l'Iraq immediatament posterior a la caiguda de Saddam Hussein. Un cru reflex de la situació de les víctimes en aquesta i qualsevol guerra. L'Iraq, tres setmanes després de la caiguda de Saddam. Ahmed (Yasser Talib) i la seva àvia (Shazada Hussein) tracten d'arribar com poden a la presó de Nasiriyah, on suposadament està empresonat el seu pare. El recorregut de l'endurida parella centra el que va ser el tercer treball darrere les càmeres ─segon no documental─ de Mohamed Al-Daradji; i és que Son of Babylon es va rodar el 2009, i des de llavors el cineasta ha filmat dos documentals més. Rebem ara aquesta contundentment veraç proposta després de ser premiada a Berlín i estar nominada a Sundance, esperant que la nostra cartellera doni una mica més de vida a una d'aquestes pel·lícules inhòspites, atípiques en el circuit nacional. «Quan la gent ens fa mal, hem d'aprendre a perdonar». D'un verisme gairebé documental, la història de dues generacions que s'emparen perdudes en la immensitat del desert iraquià presenta un esquema tècnic tan senzill com destacable, amb una banda sonora escarida, una fotografia d'una naturalitat tan extrema com necessària per als requeriments de la narració i un muntatge abundant en plànols llargs, en els quals compten igual la disposició de la dupla central com els elements circumdants, presidits pel confús caos més o menys organitzat que es viu en cada escenari que visita la filmació. I de l'horror inesgotable però tranquil neix la humanitat que impregna cada fotograma. Es podrà acusar Son of Babylon, com sol passar en aquests casos, d'oferir un punt de vista parcial, aquí el del drama del poble kurd maltractat sense misericòrdia pel dictador. Tampoc s'arremet contra la intervenció americana, ni contra la parsimònia internacional, solidària des de la distància. Però en realitat tot això no importa, perquè es tracta d'un esforçat, terriblement bell, discret i sentit treball que centra la seva mirada en els ciutadans del carrer que, poc o molt, són els qui sofreixen finalment els espants de la bogeria de la guerra, tant mentre es desenvolupa com en el dia a dia posterior. I la veritat és que la seva desarmant falta de fums fa que la mirada d'Al-Daradji pugui confondre's amb la de qualsevol de nosaltres. Però la seva va on la nostra no arriba. |
|