Un bon dia, Namir Abdel Messeeh, un cineasta d'origen egipci, veu un vídeo de l'aparició de la Verge a Egipte. La seva mare, com a milions de coptes, veu la Verge a la pantalla a pesar que ell no veu res. Namir decideix tornar a Egipte per rodar una pel·lícula sobre les aparicions, però topa amb una infinitat d'obstacles. El resultat és un documental de ficció ple d'humor que descriu l'enfrontament familiar, generacional, religiós i cultural en la diàspora egípcia, el setè art i la creativitat sense límits dels cineastes. |
El misteri de l’aparició de la Verge Maria
Un home, la seva família, la seva religió, el seu origen, aquests són els elements amb què el director Namir Abdel Messeeh s’enfronta per completar el seu primer llargmetratge, La Vierge, les Coptes et Moi, una pel·lícula que podríem definir de fals documental. El projecte neix de la necessitat del director d'entendre la religió i la cultura dels coptes a través del fenomen de les presumptes i nombroses aparicions de la Verge Maria a Egipte. Per realitzar la seva pel·lícula Messeeh recorre a l'ajuda de la família de la mare, que és la veritable protagonista del film. La pel·lícula és un projecte interessant en què el director juga amb els gèneres, barreja documental i ficció, making of, reportatges i hi insereix també una reflexió sobre les dificultats de fer cinema independent. La Vierge, les Coptes et Moi es va presentar en estrena mundial al Doha Tribeca Film Festival 2011, on va ser premiat com a millor documental; aquest festival va ser la plataforma de llançament per a un llarg viatge que va portar La Vierge, les Coptes et Moi a nombrosos festivals internacionals, des de l’última edició de la Berlinale fins a la 22a edició del Festival de Cinema Africà d’Àsia i Amèrica Llatina.
La Vierge, les Coptes et Moi va néixer una tarda a París en què, amb motiu d'una reunió familiar, Namir mira una vella cinta enregistrada fa molts anys a la localitat egípcia d’on és la seva família, en la qual hi ha gravada una de les aparicions de la Verge Maria: la mare de Namir afirma haver vist la Mare de Déu, però Namir no hi veu res. Aquest esdeveniment fa pensar al director que té un tema interessant a les mans i comença a treballar: Namir convenç el productor de la validesa del projecte i se’n va Egipte per descobrir el misteri de les aparicions de la Verge. Resumint, el viatge es converteix en un camí de tornada als seus orígens i l’enfronta amb el seu ofici i amb la seva mare.
Messeeh aconsegueix combinar amb ironia i delicadesa les aventures estrafolàries a la recerca de documents i imatges relacionades amb les aparicions, la seva experiència com a director, estretament vinculada a les dificultats de producció, i el viatge personal que el porta a descobrir, a gairebé quaranta anys, els seus orígens, la història de la seva família. Namir s'enfronta a la vida dels seus parents egipcis per primera vegada i arriba a entendre la seva condició que, fins al rodatge del seu documental, mai va ser capaç de comprendre plenament.
Namir Abdel Messeeh va néixer i va viure a Egipte durant els primers anys de la seva vida, però de ben petit es va traslladar a França amb la seva família, on va créixer i va estudiar. Amb La Vierge, les Coptes et Moi, descobreix la família de la seva mare amb la qual no es pot entendre de seguida. Després d'uns dies d'estada amb els seus parents, explica a un d’ells la seva impressió sobre la vida que fan a Egipte, als camps i amb el bestiar: una vida que a Namir li sembla lliure i feliç. Aquesta observació és immediatament redimensionada pels seus familiars, que li fan notar que la seva pobresa no els permet triar lliurement com viure i què fer. Messeeh arriba al seu país d'origen amb l'aspecte exterior d'un estranger i ha de redescobrir la seva família, la seva cultura, el seu origen només a través de la posada en escena d'una suposada aparició de la Mare de Déu, que involucra tota la família i molts habitants del país. La Vierge, les Coptes et Moi és un documental sobre el descobriment, el creixement i l'anàlisi, metacinematogràfica i metalingüística, on la tradició, la religió, la fe, l'escepticisme i el cinema es barregen amb la ironia intel·ligent.
Alice Casalini |
