Inici
Presentació
Programació
Retrospectiva
d'Abdellatif
Kechiche
Directors/es
VII Mostra
Debats
i cinefòrums
Notícies
Edicions anteriors
Índex
de pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació
Contacte

Programació

INCH’ALLAH


Direcció i guió: Anaïs Barbeau-Lavalette
Països: Canadà i França Any: 2012
Durada:
 97 min 
Gènere: Drama Interpretació: Evelyne Brochu (Chloë), Sabrina Ouazani (Rand), Sivan Levy (Ava), Yousef Sweid (Faysal), Hammoudeh Alkarmi (Safi), Zorah Benali (Soraida), Carlo Brandt (Michael) Producció: Luc Déry, Kim McCraw i Isabelle Dubar Música: Levon Minassian Fotografia: Philippe Lavalette Muntatge: Sophie Leblond Disseny de producció: André-Line Beauparlant Vestuari: Sophie Lefebvre Distribuïdora: Golem Estrena a Espanya: 7/6/2013

Qualificació per edats:
No recomanada per a menors de 12 anys
VO en anglès, francès, àrab i hebreu, amb subtítols en castellà

SINOPSI

Chloë és una jove ginecòloga que s'ocupa de dones embarassades sota la supervisió de Michael, un metge francès, en un ambulatori improvisat en un camp de refugiats de Cisjordània. Ha d'enfrontar-se diàriament als controls i al conflicte que afecten la vida de les persones que coneix: Rand, una pacient per la qual Chloë sent un profund afecte; Faysal, el germà gran de Rand, un fervent resistent; Safi, el germà petit de tots dos, un nen destruït per la guerra que somia creuar les fronteres volant, i Ava, una jove soldat i veïna de Chloë al seu pis d'Israel.

La seva trobada amb la guerra porta Chloë a una aventura profundament personal. Desarrelada, perd el rumb i inicia una caiguda lliure. Hi ha viatges que ens sacsegen i transformen. Hi ha viatges que fan miques les nostres veritats.

REPORTATGE

“Inch' Allah”: Realitat que es palpa

Els sentiments que prevalen després d'haver-la vist són els de l'autenticitat i de solidaritat i això és fruit, per descomptat, de la feina d'una guionista i directora, la canadenca Anais Barbeau-Lavalette, que ha viscut experiències similars a les que ens explica i en les quals s’ha inspirat directament. També en el fet que la cineasta té una destacada experiència en el camp del documental que li permet recrear la realitat en tota la seva dimensió. I encara que aquesta sigui una cinta de ficció, la segona que dirigeix i la primera que veiem a Espanya, aquests factors es deixen sentir en els fotogrames.

Els seus guardons al Festival de Berlín, el Premi del Jurat Ecumènic i el FIPRESCI de la crítica, no fan més que corroborar unes virtuts que permeten que les imatges arribin amb intensitat i que l'auditori s'enfronti de ple a un estat de coses que llegeix cada dia a la premsa o contempla a la televisió.

Conscient que volia arribar a l'ànim de l'espectador occidental, la realitzadora ha triat com a protagonista Chloe, un personatge que és alhora aliè al conflicte, perquè és una metgessa canadenca, però que el viu intensament i diàriament en el seu lloc de treball, un centre de refugiats a Cisjordània. D'aquesta manera s'obre una aixeta didàctica que aconsegueix que gradualment es vagi assimilant la situació d'injustícia i de repressió que sofreix la comunitat palestina per part de les autoritats israelianes. Així, per descomptat, s'arriba a un final impactant amb unes referències molt més contundents i rigoroses per entendre’n les dimensions.

Narrada mitjançant una marxa enrere, que es fa factible quan té lloc un atemptat amb víctimes jueves en aquest enclavament, empra Chloe com a factor decisiu d'un procés de revelació de les causes que han generat el succés. Ho fa recorrent a diversos personatges palestins, tres germans d’edats molt diverses de l'entorn professional i amistós, que asseguren una font de dades humanes que il·luminen els racons de la història.

Antonio Dopazo

 

 

 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs