Inici
Presentació
Programació
Seccions
Típics tòpics
Debats i cinefòrums
Directors/es
VI Mostra
Mostra i educació
Edicions anteriors
Índex de pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació
Contacte

Programació

¿Y ahora adónde vamos?

Directora i guió: Nadine Labaki
Nacionalitat, any: França, Líban, Itàlia i Egipte, 2011
Duració: 102 min.
Idiomes:VO àrab amb subtítols en català

Títol original: Et maintenant, on va où? Gènere: Comèdia dramàtica Intèrprets: Claude Bazz Mossawbaa (Takla), Layla Hakim (Afaf), Nadine Labaki (Amale), Yvonne Maalouf (Yvonne), Antoinette Noufaily (Saydeh), Julien Farhat (Rabih), Ali Haidar (Roukoz), Kevin Abboud (Nasim) Guió: Nadine Labaki i Jihad Hojeily Producció: Anne-Dominique Toussaint Música: Khaled Mouzanar Fotografia: Christophe Offenstein Muntatge: Véronique Lange Direcció artística: Cynthia Zahar Vestuari: Caroline Labaki Distribuïdora: Alta Classics Estrena a França: 14/9/2011 Estrena a Espanya: 2/3/2012
Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 7 anys

SINOPSI

En el camí que porta al cementiri del poble, una processó de dones de negre afronta estoicament la calor del sol estrenyent contra elles les fotos dels seus marits, dels seus pares o dels seus fills. Algunes porten vel, unes altres una creu, però totes comparteixen el mateix dol, conseqüència d'una guerra funesta i inútil. En arribar a l'entrada del cementiri, el seguici es divideix en dos: un musulmà, l'altre cristià. Amb el rerefons d'un país estripat per la guerra, ¿Y ahora adónde vamos? narra la determinació sense fissures d'un grup de dones de totes les religions per protegir a la seva família i al seu poble de les amenaces exteriors. Demostrant un gran enginy, inventant estratagemes, unides per una amistat indestructible, aquestes dones només tenen un objectiu: distreure l'atenció dels homes i fer que s'oblidin de la seva còlera i de la seva indiferència. Però quan els esdeveniments prenen una orientació tràgica, fins a on estaran disposades a arribar per no perdre els que encara queden?

www.labutaca.net
NOTES DE LA DIRECTORA

La història es desenvolupa en un poble de muntanya, molt aïllat, on musulmanes i cristianes s'uneixen per evitar, mitjançant ardits i sacrificis, que els seus homes es matin els uns als altres. Així explicat sembla un drama, però és un drama en el qual abunden els somriures i els riures perquè, al meu entendre, burlar-nos de les nostres desgràcies és una forma de sobreviure i de trobar l'energia necessària per seguir endavant. En qualsevol cas, per a mi és una necessitat, i per això em vaig proposar que aquesta pel·lícula fos tant una comèdia com un drama i que despertés tant el riure com les emocions.

Encara que el país en el qual es desenvolupa aquesta guerra és el Líban, en cap moment es pronuncia aquest nom perquè per a mi la guerra entre dues confessions és universal. Podria molt bé desenvolupar-se entre sunnites i xiïtes, entre negres i blancs, entre dos partits, dos clans, dos germans, dues famílies, dos pobles... És la imatge mateixa de totes les guerres civils en les quals la gent d'un mateix país s'enfronta entre si encara que siguin veïns i fins i tot amics.

Per a aquesta pel·lícula no m'he inspirat en cap història real, el seu origen és molt personal. El dia 7 de maig de 2008 vaig saber que estava esperant un fill. Aquell mateix dia, Beirut, una vegada més, reprenia el rostre de la guerra: carreteres bloquejades, aeroport tancat, incendis... Hi havia violència pertot arreu. En aquells moments jo estava treballant amb Jihad Hojeily, el meu coguionista i amic, i estàvem reflexionant sobre la meva següent pel·lícula. A la ciutat, mentrestant, hi havia una autèntica guerra de carrer: gent que des de feia anys vivia en el mateix immoble, que havia crescut junta, que anava al mateix col·legi, s'enfrontava del matí a la nit perquè no pertanyia a la mateixa comunitat.

I llavors em vaig preguntar: si jo tingués un fill, què faria per impedir-li que empunyés un fusell i baixés al carrer? Fins on arribaria perquè el meu fill no veiés el que passa fora i pensés que ha de defensar el seu immoble, la seva família o les seves idees? La pel·lícula va sorgir d'aquí.

Però aquesta no és una història sobre la guerra, sinó sobre com evitar la guerra. No es pot viure al Líban sense percebre aquesta amenaça, que al final influeix en tot el que fem i en la nostra forma d'expressar-nos. Si s'és una mica sensible al que passa al nostre al voltant, no podem escapar d'això.

En la pel·lícula hi ha cançons i balls, però no és una comèdia musical en el sentit estricte del terme, sinó que, com jo no volia fer una pel·lícula política, les cançons i els balls em permetien crear un ambient de conte. En la pel·lícula hi ha esdeveniments molt improbables al meu país i pot ser que resultin sorprenents, però precisament per tenir la llibertat d'explicar aquesta situació no l'he situada al Líban i té un to de conte.

Igual que a Caramel, he dirigit i actuat a ¿Y ahora adónde vamos?, però assumir aquestes tasques no és el més difícil en si, sinó que allò complicat és aquesta pel·lícula, perquè com el personatge principal és el poble calia dirigir alhora un centenar de persones, que a més, en gran part, no eren actors professionals. M'agrada treballar amb actors no professionals, perquè m'agrada jugar amb la realitat, posar diferents persones en situacions diferents i deixar que evolucionin amb la seva pròpia veritat. M'agrada experimentar utilitzant els seus gestos, la seva veu, les seves formes de ser... [...]

www.yahoraadondevamos.com
BIOGRAFIA /FILMOGRAFIA DE LA DIRECTORA

Nadine Labaki (guionista, directora i actriu). Nascuda en 1974 a Líban, va acabar el batxillerat a Beirut en 1993. Va obtenir el seu títol en estudis audiovisuals a la Universitat de San José de Beirut (IESAV) i en 1997 va rodar el seu projecte de finalització de carrera, 11 Rue Pasteur, que va obtenir el Premi al Millor Curtmetratge en la Biennal de Cinema Àrab de l'IMA a París en 1998. A continuació, va rodar anuncis publicitaris i nombrosos clips musicals per a famoses cantants de Pròxim Orient, pels quals va obtenir diversos premis en 2002 i 2003. L'any 2004 va participar al programa Residència del Festival de Cannes per escriure el guió de Caramel, el seu primer llargmetratge. Ho va rodar en 2006 i ho va presentar en la Quinzena de Realitzadors de Cannes: va tenir un gran èxit a França i difusió mundial. ¿I ara on anem? és el seu segon llargmetratge.

IMATGES

 

 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs