Programació |
La pesca de salmón en Yemen |
|
 |
|
| Títol original: Salmon fishing in the Yemen Direcció: Lasse Hallström País: Regne Unit Any: 2011 Durada: 104 min Gènere: Comèdia dramàtica, romanç Intèrprets: Ewan McGregor (Dr. Fred Jones), Emily Blunt (Harriet Chetwode-Talbot), Kristin Scott Thomas (Patricia Maxwell), Amr Waked (xeic Mohamed ben Zaidi bani Tihama) Guió: Simon Beaufoy; basat en la novel·la de Paul Torday Producció: Paul Webster Música: Dario Marianelli Fotografia: Terry Stacey Muntatge: Lisa Gunning Disseny de producció: Michael Carlin Vestuari: Jane Marcantonio Distribuïdora: Wanda Visión Estrena al Regne Unit: 20/04/2012 Estrena a Espanya: 20/04/2012 DO castellà |
|
SINOPSI Un funcionari del govern expert en peix és forçat pel seu supervisor a ajudar en un projecte que persegueix una consultora, la qual representa a un ric home. La intenció que té aquest últim és aconseguir portar la pesca del salmó al Iemen i aconseguir que aquests peixos nedin riu amunt en un projecte que s'aventura inicialment impossible.. |
|
CRÍTICA |
|
Transmetent una empatia i una amabilitat durant gran part de la pel·lícula, aquesta història se centra en la lleugeresa romàntica que conté i deixa sense utilitzar els seus elements més prometedors, quedant-se una entretinguda pel·lícula que potser en altres mans hauria estat tot un descobriment cinematogràfic. Hi ha un moment del film en què es pronuncia una frase que diu que si està avorrit amb els seus diners, per què no es compra un equip de futbol com la resta de xeics àrabs en comptes d'iniciar un macroprojecte amb presa inclosa per poder pescar salmons en un riu del desert iemenita. La pel·lícula no només està plena de diàlegs extremadament enginyosos i aguts sinó que també presenta una excentricitat en el seu plantejament i en els seus personatges altament prometedora. Què tenen en comú un afable i retret funcionari públic, un iemenita extremadament ric, una consultora professional i la cap de premsa del primer ministre britànic? Salmons de piscifactoria.Allò que acaba passant és que el film no és tot l’hilarant i surrealista que s'espera. El realitzador Lasse Hallström, encara recordat per films com Chocolat, Las normas de la casa de la sidra o ¿A quién ama Gilbert Grape?, té una visió d'aquesta pel·lícula molt diferent i allunyada de la comèdia que podria haver estat, més a l'estil dels germans Cohen o Los hombres que miraban fijamente a las cabras. Hallström i el guionista Simon Beaufoy (Slumdog Millionare) han tret tota la sàtira de la novel·la i el sarcasme de la política tant occidental com de l'orient mitjà, i s’han quedat bàsicament amb la història d'amor que també contenia la història. Certament la pel·lícula té moments divertits i alguns de gran comicitat però l'èmfasi s'ha posat al costat afectiu dels dos personatges principals, i l’extravagància de projecte és un marc narratiu que fins i tot s’acaba prenent massa seriosament. No per res en alguns països llatinoamericans el títol d'aquesta pel·lícula és Un amor impossible. Fins i tot si s'analitza mig segon, l'estructura del film segueix els cànons del gènere romàntic de noi coneix noia, noi s'enamora de noia, noi perd noia i noi ... Algú ho endevina? Únicament l'actriu Kristin Scott Thomas sembla estar convençuda que habita en una comèdia. La seva composició de cap de comunicacions del govern britànic és una caricatura tan altament aguda com divertida. Ella és lamentablement un personatge secundari que podria haver tingut molts més minuts tot i que la pel·lícula està protagonitzada per dos extremadament sòlids protagonistes. Ewan McGregor i Emily Blunt no només donen encant al film sinó que a més mostren una gran química conjunta en pantalla. Tots dos porten amb gràcia el guió del film, el qual té alguns grans espurnejos i també un nombre de convencionalitats i elements qüestionables, com ara el que li passa al soldat i la subtrama de terrorisme local. No obstant això i quan la pel·lícula acaba, és més que fàcil confessar que s'ha passat una bona estona veient-la. Té entreteniment, una mica de boniquesa i una amena lleugeresa, encara que tot fet amb un pla endolciment banal. Crítics cinema |
|
BIOGRAFIA /FILMOGRAFIA DE LA DIRECTORA |
|
 |
Lars Sven "Lasse" Hallström (Estocolm, 2 de juny de 1946) és un director de cinema suec. Va ser nominat al premi de l'Oscar al millor director per La meva vida de gos (1985) i més tard per The Cider House Rules (1999). Hallström va aprendre l'art del cinema treballant en el món dels videoclips, en concret, amb el grup ABBA. Després de l'èxit internacional obtingut amb La meva vida de gos (1985), pel qual va aconseguir la seva primera nominació als Oscars, Hallström va començar a participar en produccions estatunidenques. Resultat d'aquesta cooperació amb els estudis de Hollywood va sorgir A qui estima, en Gilbert Grape? (1993). Però, el seu talent es va veure recompensat, sobretot, per l'aclamada pel·lícula The Cider House Rules (1999) i, més tard, per la dolça Chocolat (2000), totes dues nominades als premis de l'Acadèmia com a millor pel·lícula de l'any. |
IMATGES |
|
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs