Inici
Presentació
Programació
Seccions
Típics tòpics
Debats i cinefòrums
Directors/es
VI Mostra
Mostra i educació
Edicions anteriors
Índex de pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació
Contacte

Programació

La fuente de las mujeres

Direcció: Radu Mihaileanu
Nacionalitat, any: Bélgica, Italia i Francia, 2011
Durada: 135 min
Idiomes: VO àrab amb subtítols en castellà

Especialment recomanada per a la igualtat de gènere

Títol original: La source des femmes Direcció: Radu Mihaileanu Països: Bèlgica, Itàlia i França Any: 2011 Durada: 135 min Gènere: Drama Intèrprets: Leïla Bekhti, Hafsia Herzi, Biyouna, Salek Bakri, Sabrina Ouazani, Hiam Abbass, Mohamed Majd Guió: Radu Mihaileanu i Alain-Michel Blanc Producció: Radu Mihaileanu, Luc Besson, Denis Carot, Gaetan David, André Logie i Marie Masmonteil Música: Armand Amar Fotografia: Glynn Speeckaert Disseny de producció: Christian Niculescu Vestuari: Viorica Petrovici Distribuïdora: Vértigo Films Estrena a Bèlgica: 9/11/2011 Estrena a Espanya: 9/12/2011
Qualificació per edats:
No recomanada per a menors de 7 anys. Especialment recomanada per a la igualtat de gènere

SINOPSI

Això ocorre avui dia, en un petit poble, en alguna part entre el Nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà. Les dones van a buscar aigua a una font, a la part alta de la muntanya, sota un sol abrasador, i ho fan des de temps immemorials. Leila, una jove esposa, proposa a les dones fer una vaga d'amor: no més abraçades, no més sexe mentre els homes no portin aigua al poble.

www.cineuropa.org
CRÍTICA

La fuente de las mujeres és una pel·lícula que funciona com una mena de conte -això és el que se'ns adverteix quan comença-, amb uns personatges desiguals; alguns tractats amb molta delicadesa -sobretot les dones- i d'altres més irreals (el mestre o l'antic amic...).

La història ve d'Aristòfanes, però aquesta moderna Lisístrata actualitza el mite de l'amor i del poder femení, barrejat amb la metàfora de l'aigua... 

Com a història ens porta a una mena de paràbola sobre les dones i la seva força i sobre la necessitat que aquesta força pugui ser, estratègicament, un dels factors que poden provocar a la llarga un canvi social profund. I no solament al tercer món, sinó al nostre. La situació no és tan fàcil com a la pel·lícula, però com a exemple pot servir.

Sobretot, pel que fa referència al nostre context, les dones poden jugar aquest paper socialment si no es deixen contaminar per aquests valors que semblen creats per perfilar el gènere masculí i que vinculen determinats comportaments culturals i personals a les relacions de poder i a la pervivència rígida de privilegis històrics. En el cas de la pel·lícula molt evidents, però en els nostres contextos, encara que costin d'identificar, igualment presents.

Aneu-la a veure i penseu-hi.

Des de l’escola (joandf.blogspot.com)s/2011/12/la-fuente-de-las-mujeres.html

RADU MIHAELANU: CINEASTA DE LA IMPOSTURA

El director romanès establert a França Radu Mihaileanu s'ha forjat sense grans escarafalls i cap “must see” una interessant filmografia. Guionista en tots els seus títols, els seus personatges es veuen obligats a mentir per nobles raons. El seu cinema reflexiona sobre la multiplicitat cultural, la identitat i la impostura, la repressió totalitària, i la persecució dels jueus.

Nascut a Bucarest, el 23 d'abril de 1958, Radu Mihaileanu prové d'una família jueva. El seu pare, Mordechaï Buchman, perseguit pels nazis, va canviar el seu nom per Ion Mihaileanu, per passar desapercebut a Romania. Així signa el seu guió de Dominica la ora 6, de Lucian Pintille, sobre dos joves enamorats en temps de Hitler.

El jove Radu es veu obligat a fugir del seu país, on les condicions són dures sota la dictadura de Ceaucescu. Després d'una temporada a Israel, acaba a França, on estudia a l’IDHEC, Institut d'Alts Estudis Cinematogràfics, de París. [...]

Els personatges que es veuen obligats a mentir, per salvaguardar la seva vida, es repetiran una vegada i una altra en la filmografia de Mihaileanu.

[...] Mihaileanu és conscient que es repeteixen al seu cinema els personatges que fingeixen ser el que no són. "És un tema que em persegueix a pesar meu", explica el realitzador. "Potser és degut al fet que el meu pare es canviés de cognom durant la guerra per sobreviure durant el règim nazi i després en l'estalinista. Però jo vaig viure tot allò d'una manera positiva, hi ha en mi un conflicte entre aquestes dues identitats. D'altra banda, he sofert durant molt temps per ser considerat un "estranger", és igual on sigui –a França o a Romania–. Avui, ho veig com un element enriquidor i estic content de ser a tot arreu, al mateix temps dins i fora".

Protagonitza La fuente de las mujeres un altre col·lectiu que es rebel·la davant la injustícia, les habitants d'un llogaret que des de temps immemorials traginen l'aigua des d'una font situada a una muntanya, encara que aquest esforç els causi problemes com perdre els seus fills quan estan embarassades. En una interessant subtrama típicament de Mihaileanu, un personatge menteix en unes cartes amb bones intencions. Tot i que tractar la situació de la dona en el món islàmic podria haver desencadenat la polèmica en determinats països, hi va tenir èxit gràcies al fet que aconsegueix un to amable, poc ofensiu (a pesar d’algun passatge dur sobre la violència domèstica), i també perquè no especifica en quin país concret transcorre l'acció.
BIOGRAFIA /FILMOGRAFIA DE LA DIRECTORA
Radu Mihaileanu, nascut a Bucarest, el 23 d'abril de 1958, prové d'una família jueva. El seu pare, Mordechaï Buchman, perseguit pels nazis, va canviar el seu nom per Ion Mihaileanu, per passar desapercebut a Romania. Així signa el seu guió de Dominica la ora 6, de Lucian Pintille, sobre dos joves enamorats en temps de Hitler.

Filmografia com a director:
  • La fuente de las mujeres (‘La source des femmes’, 2011)
  • El concierto (‘Le concert’, 2009)
  • Vete y vive (‘Va, vis et deviens’, 2005)
  • El tren de la vida (‘Train de Vie’, 1998)
  • Traidor (‘Trahir’, 1993)
IMATGES

 

 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs