Direcció: Marwan Hamed
Nacionalitat, any: Egipte, 2006
Durada:161 min
Idiomes: VO àrab amb subtítols en castellà

Amb l'aval del rotund èxit de vendes de la novel·la original, aterra a les pantalles ­-escasses, això sí- espanyoles El edificio Yacobián, títol penosament predestinat a l'ostracisme comercial, com és habitual en algunes produccions. L'autor del text, l'egipci Alaa' Al-Aswany, gaudeix de gran renom editorial per haver obtingut el beneplàcit crític i el suport popular després de moltes edicions publicades de la seva obra. És precisament aquesta gènesi literària el que defineix el caràcter ambiciós de la pel·lícula, amb pretensions de ser un fresc social, polític i religiós que la situen en el més exportable d'un cinema escàs en estrenes.

Evocant un Robert Altman amb fragàncies del Nil, o, més recentment, l'humanista Fatih Akin en el seu puzle turcoalemany Al otro lado (2007), el debutant Marwan Hamed ha triat l'estructura coral en un relat que esbossa els grans mals de l'Egipte més contemporani. Per a això situa l'acció a l'immoble del títol, en altre temps residència de l'alta societat àrab, rància aristocràcia, nobles ricassos i burgesia intel·lectual d'un país ancorat en el passat. Després d'un inicial afegit documental, la pel·lícula amb prou feines aprofundeix en el sisme republicà de Gamal Abdel Nasser com a epicentre polític del canvi, encara que en general desprengui un rerefons crític cap al responsable de la degradació moral del país.

Sobrevola en aquest valent calidoscopi un afany per radiografiar aquesta corrupció polièdrica i fascinant, per allò que les misèries donen més prestància que les bondats. I més morbositat. El director parla de les diferències de classes -les pudents a les luxoses dependències del bloc, els pàries amuntegats als trasters del terrat-, pretén bregar amb les diverses cares de la corrupció de polítics i empresaris -també immiscits en assumptes de drogues-, arremet contra la intolerància religiosa, contra la prostitució, l'homosexualitat, el masclisme. Temes neuràlgics que construeixen un intens traçat -gairebé tres hores de tapís humà-, microunivers revelador d'aquest temps de mediocritat de la mà d'uns personatges que el seu desengany -laboral, afectiu, familiar- els mou a buscar altres vies de fugida.

Hamed no s'acovardeix en reflectir una societat tan podrida, i mira, no sense un matís compassiu, els habitants de l'insigne edifici. La jove que intenta mantenir la seva família i és assetjada per successius caps; el jove aspirant a policia que és seduït per un grup radical i acaba humiliat per les forces de l'ordre; el vell hereu de gran llinatge, vividor, faldiller i amb una germana desequilibrada; el luxuriós i polígam empresari ficat a parlamentari que intercanvia influències amb ministres; l'intel·lectual i redactor cap del diari francòfil Le Caire, homosexual addicte als joves efebus. Tots van atorgant a la història el necessari caire polimorf d'una sola i sòrdida realitat, que no per insòlita i decadent és menys present. Potser llastrades pel seu accent discursiu, les seqüències combinen en equilibri dramàtic les múltiples experiències personals per acabar configurant un tot patètic, lànguid, fosc, un mirall lúcid de tenebres amb lleugeres concessions als mitjos somriures.

En absolut menyspreable en les intencions, El edificio Yacobián peca d'una estètica massa encartonada, amb una omnipresent banda musical que subratlla el to melodramàtic de certs passatges. Si obviem el recurs al fulletó per elaborar alguna trama, l'emfàtica realització -bravo per Hamed, hi posa entusiasme- o un cert postalisme del Caire, queda una correcta i ben interpretada adaptació al cinema de l'obra literària. Encara més. Una digna cal·ligrafia dels sinistres errors d'aquesta nova era de civilitzacions que ens empara, amb tota la seva doble moral, el seu ventall de fanatismes i les seves fal·làcies de progrés. Una pena que segueixi sent el cinema minoritari el que vingui a recordar-nos-ho.

Marwan Hamed es va graduar de l'escola de cinema en 1999. Va treballar com a assistent d'adreça en un gran nombre de pel·lícules i anuncis a l'escola de cinema. Després de dirigir dos curtmetratges i una sèrie de documentals a l'escola de cinema va realitzar una pel·lícula de 40 minuts anomenada "Lilly", basada en un conte curt de l'escriptor famós "Yousef Idrees". La pel·lícula va ser un gran èxit, guanyant molts premis internacionals i va ser venuda a canal ART. L'edifici Yacobián, basada en el best-seller internacional amb el mateix nom per "Alaa A l'Aswany" és el seu primer llargmetratge. La pel·lícula va ser considerada la més cara pel·lícula egípcia mai rodada, amb un elenc d'estels. La pel·lícula es va mantenir en el cim de la taquilla d'Egipte tot l'estiu i té al voltant de 200.000 espectadors a França. També va ser projectada en una gran quantitat de festivals de cinema que inclouen el Festival de Cinema de Berlín en la secció Panorama.Va guanyar gran quantitat de premis incloent el premi al millor director de cinema de Nova Narrativa en el Festival de Cinema de Tribeca de 2006.

Ibrahim Labyad, el seu segon llargmetratge, es considera que és una de les pel·lícules més impactants sobre el món del crim als barris pobres d'Egipte. Inspirada en fets reals, la pel·lícula va atreure l'atenció de les audiències dels egipcis amb el seu retrat realista d'aquest món amb tots els seus detalls violents i sagnants. Amb la seva productora ha continuat realitzant espots televisius, i curtmetratges i participant com a membre del jurat en nombrosos festivals.