SINOPSI
Aquest curt documental explica la pròpia història d’Amiralay sobre les primeres notícies que va tenir en relació a Israel. Amb les seves pròpies paraules “la primera vegada que vaig sentir parlar d’Israel, jo estava a Beirut, parlant d’un plat de sardines. Tenia 6 anys, Israel en tenia 2. El documental mostra les reflexions de l’amic del cineasta, Mohamed Dolentes sobre la seva ciutat natal de Quneitra, abans i després de l’ocupació israeliana i l’alliberament posterior de la ciutat. Tota l’estona és al voltant de les ruïnes deixades a Quneitra. |
|
Omar Amiralay, va néixer a Damasc l’any 1944. Fill de mare libanesa i d’un oficial de l’exèrcit otomà, el 1965 es va traslladar a París per estudiar teatre al Théâtre des Nations, però es va acabar decantant pel cinema. Es va formar a l’institut Hautes Études Cinématographiques i des d’un bon començament es va inclinar cap als documentals. Poc després va decidir tornar a Síria per desenvolupar la indústria del setè art al seu país. Va debutar com a director l’any 1970 amb Assay on the Euphrates dam.
Les pel·lícules d’Amiralay, considerat el pare del documental àrab, retraten la societat i la política de Síria i denuncien l’adoctrinament i els excessos del règim del partit Baas, fet que li ha comportat més d’un problema i la prohibició d’alguns dels seus documentals. El seu prestigi l’ha portat a rodar fora de Síria diferents conflictes socials, com la guerra civil del Líban (Les malheur des uns...). És autor d’una vintena de documentals i films, entre ells Le sarcophage de l’amour, Video sur sable, La dame de Shibam, Mudarres, Tabag al Sardine i Déluge au pays du Baas.
Omar Amiralay va morir el 5 de febrer de 2011. |